COM SÓC JO?

Ulls que em miren i ressegueixen cada racó del meu cos. Ments intrigades que intenten imaginar-se el meu passat per mitjà del meu físic. Gent que s'atura davant meu, que em contempla interessada mentre em fotografia repetidament.
Unes cames llargues i una figura esbelta però consistent. Sempre m'han classificat com a model de bellesa de l'època i suposo que deu ser per això que la gent em mira més que a les altres. Tot i axí, no sóc res de l'altre món però alhora massa valuosa per als que m'envolten.
Cada dia, en obrir-se les portes, veig passar tot de gent que persegueix els seus somnis, que viu amb esperança i que mai es deixa vèncer. M'agradaria ser com ells, poder sortir d'aquí i anar ben lluny, veure món, conèixer gent i que la gent em conegui a mi, per com sóc jo, no pel que diuen textos i persones alienes. Però què voleu, no sempre tenim el que desitgem i aquest és el destí d'una estàtua d'un museu d'art.