que días aquellos en que miraba la nieve y te veía reflejado
y ahora sólo quedan lágrimas, que se amontonan como copos
que no cesan de caer


·(sabes que aún sueño que un día volverás)·

perdó
per ser l'estúpida que et continua estimant

perdó
per no fer-te cas pel que fa a l'última cosa que em vas demanar

perdó
per veure't encara tremolant en les llàgrimes que vessen dels meus ulls

perdó
per no haver aconseguit fer les paus d'una manera digne i decent

perdó
per la mala jugada d'aquest matí, no hi tenia cap dret

perdó per tot, sóc despreciable





perdó per la mentida...peró necessitava veure't


*no són escrits macos amb paraules dolces i rimes amb sentit, només són 4 frases per dir-te que ho sento

perdó

M'agradaria tenir el valor suficient per poder agafar el mòvil i trucar-te per demanar-te perdó. Perdó per tot, peró ara per ara perdó per tot el que va passar ahir a la nit i sobretot aquest matí. Sé perfectament que no t'ho mereixes i que sóc una idiota per fer el contrari del que vull fer. Per cridar-li de mala manera al meu cor que es calli i obeïr l'esperit maligne i diabòlic que està al meu cap. Perqué jo el que vull és fer les paus, demanar-te perdó i no anar rient-me de tu i fen-te aquest tipus de putades.
Tens tot el dret a enfadar-te. Pega'm si vols. M'ho mereixo. De debó que m'ho mereixo. Amb aixó només he demostrat que ets tu el bo i honest i jo l'estúpida rencorosa. I m'esperava que la broma, si d'aquesta maldat se'n pot dir broma, fos el que et putegés. Seria del tot lógic.


..peró se m'ha esmicolat el cor quan m'has dit que no era la broma, si no la mentida el que et feia mal..









em sap molt de greu
sóc una idiota

d'aixó ja fa 4 anys

Podria tancar-me a l'habitació contant els dies que fa que no et veig. Podria també passar-me hores plorant davant les teves fotos. No. No crec que calguin les fotografies. Les llàgrimes apareixen sense necessitat d'objectes o converses o missatges. Amb un sol record teu ja puc desfer-me en plors. Bé, és clar que també podria tancar-me en mi mateixa i viure en el passat, sense adonar-me de la realitat. Podria fer la tira de coses per continuar amargant-me tancada en el passat.
Peró en comptes d'aixó decideixo agafar un cami alternatiu. No és que em vulgui passar tota la vida darrera teu, ni molt menys. Peró no sóc de les que llencen ràpid la tovallola. Puc provar un últim intent. El definitiu. Val a dir que encara no l'he trobat. Ja que és l'últim ha de ser efectiu. No puc fallar aquest cop.
Sí, em sembla que sí. Fa uns anys hi vaig aprendre moltes coses. Ara em serviran. De fer els dos venim per allà, hi hem passat, sabem com funcien les coses al..Potser l'únic que he de fer és ser jo mateixa. Aixó és el que vaig aprendre aquell curs. Ja que no puc tornar-hi, fem que aquell any no fos en va =)





[si cal deixar els plors enrera i somriure com tu em vas dir, ho faré ^^ ]

...

.





































































































































.

=) need to*

Contes de fades

Vull creure que no ets tu
el príncep blau de conte de fades
que un dia vindrà a buscar-me a cavall
per dur-me amb ell a les quatre parts del món.

Tampoc vull creure que no seràs tu
qui em dongui aquell bes tan dolç com la mel
que em fagi embogir d'amor, desfent-me a poc a poc
entre els teus braços marcats pel nostre amor.

No et vull ni imaginar per un instant
agafant-me i rodejant-me, embolicant-me en seda
per després no deixar mai de xiuxiuejar-me
ben a prop, tendres promeses d'amor etern.

No vull creure-ho, si no veure-ho;
no vull imaginar'm-ho, si no recordar-ho.
Vull tenir-te tan a prop com ho està la neu
dels plors quan vessen.
Vull tenir la certesa que no deixaràs mai d'estimar-me
com aquell qui sap que mai deixaré de dir-te que t'estimo.




[NO EM DEIXEU ANONIMS OSTIA!]


need to*

desistint (*)

El primer escriptor de la llista era Santiago Rusinyol i a partir del seu estil romàntic (romanticisme) he fet aixó:


He intentat veure clar en fosc,
En les estrelles consumides
La llum ja no és cap consol
Plors de nit són ja plors de dol.

Puc intentar creure en un màgic conjur,
Llegat valuós d’un record prou fort.
Extendre les ales i tancar-les en mi,
Abraçant cada llàgrima,
Silenciant amb plors per sempre
El desig de no veurem patir.

desistint (*)

El primer escriptor de la llista era Santiago Rusinyol i en un dels links he vist que tenia un estil de romanticisme. Així que m'ha sortit aixó:


He intentat veure clar en fosc,
En les estrelles consumides
La llum ja no és cap consol
Plors de nit són ja plors de dol.

Puc intentar creure en un màgic conjur,
Llegat valuós d’un record prou fort.
Extendre les ales i tancar-les en mi,
Abraçant cada llàgrima,
Silenciant amb plors per sempre
El desig de no veurem patir.

desistint (*)

El primer autor dels de la llista era Santiago Rusinyol i en un dels links he llegit que tenia un estil de romanticisme. Bé, a partir del que vam estudiar a la classe m'ha sortit aixó:


He intentat veure clar en fosc,
En les estrelles consumides
La llum ja no és cap consol
Plors de nit són ja plors de dol.

Puc intentar creure en un màgic conjur,
Llegat valuós d’un record prou fort.
Extendre les ales i tancar-les en mi,
Abraçant cada llàgrima,
Silenciant amb plors per sempre
El desig de no veurem patir.

imu*

Crec que allò de que si tu marxaves a l'escola industrial o a la Massana jo marxava a l'insti un altre cop, no es podrà cumplir. I em fot eh?! T'enrecordes el dia que ho vam dir??!! I tu dient-me: doncs marxa a l'insti!! jaja Però dp em van dir: no, et kedes al cole. i jo em vaig haver d'aguantar.
I el dia de la Festa Major, amb la veu de l'Èric dient allò de moments que dificilment es repetiran i les fotos de tots, ja ens vam kedar tovetes. I dp al lavabo em va pillar la plorera xk et vaig veure allà rient i tal i vaig pensar: joder i l'any que ve que farem sense ella? I et vaig anar a abraçar i tu també et vas posar a plorar. I les dues ploràvem i la insensible ens deia pavas. Però era igual perquè no m'importava el que deien els altres, només podia veure tot de moments divertits de tots aquests anys passant pel meu cap.
Com les sortides que feiem l'any passat de 2 a 3 al barri de la Mercé les 3! I quan ens vam apostar un café a que em quedava en sostens allà enmig de la muntanya i em vas dir vale! i em vaig treure la samarreta i me la vas prendre i et vas fotre a corre i jo cagada de por jajaj. O quan ens posàvem a prendre el sol allà dalt a la pista i acabàvem igual de blanques i acalorades! I te'n podria dir un monton de l'any passat, perquè de debó que n'hi va haver molts.
I d'aquest any també! Les x de gimnàs, la x de moco! El sapolga i olgape! Lo de sapelines! Depilados! El treball d'anglés, que semblàvem guenyes de mirar tan la Dafne (XD), el viatge d'Andalusia!!!!!!!!! Els de demá, el sopar de fi de curs...tururu, la Lelly Kelly..juju
Deixant els records a part...només et volia dir que et trobaré molt a faltar i que res serà el mateix, ni la classe ni re! Qui em deixarà ara el cabell? Qui serà ara la boja de la classe? Qui m'explicarà històries rares (com takes vermelles xD)? Qui? Qui?
Seria molt injust dir-te no marxis kedat, xk a part que al cole no fan el batx. artístic seria com tallar-te les ales (i la llibertat. com el teu dibuix juju). Però vull que sàpiques que m'has ajudat molt, que m'has fet somriure i riure (acabar rient pel terra) quan estava malament i que sempre que ho he necessitat, has estat allà.
Diuen que les amigues de debó sempre es conserven. I encara que ho veig molt xungu xk aixó mai s'acaba cumplint, sempre ens quedaran les visites d'exalumnes (Sta cecilia, nadal, festa major, castanyada, panellets, fi de curs, etcc) i sempre ens kedarà creure en que no totes les amistats se'n van a la merda i menys la nostra!!!
PEr tu Sape, perquè ets de les millors amigues que he tingut i de les que més he apreciat, va dedicada akesta parrafota sentimental de noies pavas que ploren molt.
I per tu, van dirigits tots aquests super petons de maduixa!

patunitus sapelines!!** you and me*

records

No ploris, si et plau no ploris més.
No m'agrada veure't plorar...
Em poso trist
M'encomanes la tristor
Si us plau somriu
Un cop més,
somriu un cop més
tan sols un cop.
És l'únic que et demano.


Avui, a la tarda,
t'he vist a la parada del bus..
estaves ben posada.
Ben posada? Com un gerro?
nono, com una model..
apa, no diguis bajanades!
un somriure perdut en unes línies
perdut en el record.


Encara plores,
i m'enyores i m'entristeixes.
Saps quin era el motiu oi?
Encara l'és? Diguem que no...
Jo t'ajudaria, però ja saps
que només tu pots arreglar-ho.
Si, per un cop, deixesis les pors
i seguisis els somnis,
potser veuries que la foscor
és només l'absència de llum.











need to* (21 dies)

no, nina, no

No parlo a les nines. Ara no. Perquè ara la nina em diu que segueixi els meus somnis, però sé que aquest cop no li he de fer cas. Deuria fer-ho, ho sé. Però no puc ser tan egoísta, no puc deixar-ho tot i marxar pensant només en mi mateixa i en els meus desitjos. Però, d'altra manera, qui ho farà sino? Ningú. Ningú complirà els meus somnis per mi, ningú els farà realitat, ningú viurà les experiències per mi.
No nina no, ja ho he decidit. No puc marxar. M'hi he de quedar, pels que m'envolten i, suposo, que potser també per mi. Deixaré volar la imaginació i les fantasies, que marxin volant amb el vent i m'acaronin la cara quan estic dormint arraulida en els meus somnis. Continuaré sent una de les moltes noies que no van darrera els seus somnis per por. No abandono, t'ho juro que en cap moment he pensat en deixar-ho córrer. Però, si més no, duran dos anys em quedaré aquí. No serà el mateix marxar amb 18 anys perquè ara encara sóc innocent i ingènua.
Saps, nina? Aquest any ja anat de poc que no la perdés, la innocència. Ha trontollat massa i s'ha tornat feble. Deu ser perquè em faig gran. Però darrerament sento que ha tornat. Enfortida i amb noves forces,
No sé que dir-te, nina. Potser canvio d'idea al darrer moment i agafo l'avió i surto corrents darrera els meus somnis.

















++++kina merda, vull marxar+++++