I ara que no et tinc el meu costat,
Sento que m’han pres un tros de món,
Ara quan em perdo a la foscor,
Ara que no hi ets, no.
Ara es quan voldria despertar.
Ara quan mes et trobo a faltar,
càntic poc més poc fa la por,
Quan et posa a prova el teu amor,
Es difícil ser el mateix si tu no hi ets.


*No sé que passa al meu voltant*
*No entenc el que passa dins meu*
*No comprenc als que m'envolten*
*No vull saber res d'un món que em gira l'esquena*
*No sé el que vull, no sé el que em demana el cor i no sé que em convé*

Vull somriure, vull saltar, vull ser feliç, vull alegrar-me pel que em passa.
Però ara per ara, ni se'm passa pel cap estar contenta quan sento que m'estic equivocant altre cop.
No sé què és el que he fet malament, no entenc perquè tot ha canviat de la nit al dia, ni m'imagino el perquè d'aquest canvi d'actitud. No vull ensopegar dos cops amb la mateixa pedra però sento que ja la tinc tan a tocar que ja no la podré evitar. I cauré. I patiré. No. He caigut i i estic patint. Però això a ningú no li importa... a la persona a qui li hauria d'importar no li afecta... i suposo que ho entenc.


































[No va dirigit a aquelles que us penseu. De fet, no va dedicat a cap amiga. Per ser més concrets, no va dedicat. aquest text. ]

Què més puc fer perquè te n'adonis...

Ho saps que t'estimo?
Tens present que no t'he oblidat oi?
Saps que no et vull deixar d'estimar?

Ni per tots els nois de 12 anys deixaria d'estimar-te.
Ni per tots els somriures càlids i dolços deixaria de pensar en tu.
Ni per tota la felicitat que m'envolta deixaries de donar-ho tot per tu.


Les meves llàgrimes porten el teu nom,
el meu cor batega en pronunciar-te.
Els meus ulls et busquen en va,
tinc present que encara t'estimo.

T'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo
No sé què més fer perquè ho sàpiques,
perquè te n'adonis!
No sé on més mirar per evitar el teu record!
No sé on més amagar-me perquè el teu
record no em trobi!!

Et vull veure a tu, a tu i no al teu record.
Et vull estimar a tu, no al record que tinc de tu.

És que no ho entens? No sé com més dir't-ho,
no sé que més fer perquè et donis compte de que t'estimo.



*el meu príncep vermell*

La mal casada (final)

FINAL DE LA MAL CASADA











No gaire convençuda
a casa vaig tornar.
El vell ja m'esperava
preparat per atacar.

M'ajupí ben petitona
espantada de gemegar.
L'home que s'abraonà
i jo em vaig deixar portar.

Dues hores havien passat
que ell ja hi volia tornar.
Ell em mirà esperançat
mes jo en va m'hi vaig negar.

Dia rere dia, el vici
inesgotable i cansí el dominava.
Quan pareixia que anava a parar
tornava ferotge i es posava a saltar.

Un dia ja cansada
un ganivet vaig afilar.
Si gosava el cos tocar-me
li hauria de tallar.

Quan la nit havia arribat
l'acompanyà el persistent cantar.
El vell que insistia
aviat es veuria amputat.

El joi foll assedegat
tornava desorbitat per atacar.
Però quan provà d'entrar
d'un tall l'estri quedà trinxat.

Corrents jo ben lluny vaig fugir
per por a aque encara es pogués llevar
Però, ves, que n'era jo de feliç
ara que el vell ja no podia penetrar.

L'hora de la retirada (lite)

Penso que ja és hora de dir adéu
Hem d'acceptar quan un prou vol dir prou
Reconèixer que hem perdut
Dir adéu a allò que no tornarà.

Potser amb melangia al principi
Seràs l'anhel de fredes nits hivernals.
I no dubto quan dic que recordaré els temp
en que em moria d'amor per tu.

Divagaré en caure els primers flocs de neu,
posant-se ordenadament sobre la humida herba.
Sentiré l'escalfor de la llar ardent,
que es dibuixarà en l'entel·lat vidre de fred de Nadal.

I perfilaré els meus dits calentons
al llarg de la barrera que em separa del fred de l'hivern.
Amb la mirada emboirada de records
seré, per primer cop, conscient de que t'he perdut.

Imaginaré el roig dels teus cabells tenyint
la blancor de la freda i pura neu.
L'ardent rancunia que portes dins desfent
la gèlida puresa dels freds flocs de neu.

Serà llavors quan desisteixi
d'aquest amor infeliç que ara em manté en peu
Però si més no, no ho faré del tot a gust
si no em deixes renunciar dient-te que t'estimo.


[*És l'hora dels adéus
I ens hem de dir adéu-siau!
Germans dem-nos les mans
Senyal d'amor, senyal de pau*]

Just fun

Diuemenge a Port Aventura: 2n dia mítik, jeejje.

Rosas

En un día de estos en que suelo pensar
"hoy va a ser el día menos pensado",
nos hemos cruzado, has decidido mirar,
a los ojitos azules que ahora van a tu lado

Desde el momento en el que te conocí
resumiendo con prisas Tiempo de Silencio
te juro que a nadie le he vuelto a decir
que tenemos el récord del mundo en querernos
Por eso esperaba con la carita empapada
que llegaras con rosas, con mil rosas para mí,
porque ya sabes que me encantan esas cosas
que no importa si es muy tonto, soy así.
Y aún me parece mentira que se escape mi vida
imaginando que vuelves a pasarte por aquí,
donde los viernes cada tarde, como siempre,
la esperanza dice "quieta,hoy quizás sí..."

Escapando una noche de un bostezo de sol
me pediste que te diera un beso.
Con lo baratos que salen mi amor,
qué te cuesta callarme con uno de esos.
Pasaron seis meses y me dijiste adiós,
fue un placer coincidir en esta vida.
Ahí me quedé, en una mano el corazón
y en la otra excusas que ni tú entendías.

Por eso esperaba con la carita empapada
que llegaras con rosas, con mil rosas para mí,
porque ya sabes que me encantan esas cosas
que no importa si es muy tonto, soy así.
Y aún me parece mentira que se escape mi vida
imaginando que vuelves a pasarte por aquí,
donde los viernes cada tarde, como siempre,
la esperanza dice "quieta,hoy quizás sí..."

Y es que empiezo a pensarque el amor verdadero es tan sólo el primero.
Y es que empiezo a sospecharque los demás son solo para olvidar...

Por eso esperaba con la carita empapada
que llegaras con rosas, con mil rosas para mí,
porque ya sabes que me encantan esas cosas
que no importa si es muy tonto, soy así.
Y aún me parece mentira que se escape mi vida
imaginando que vuelves a pasarte por aquí,
donde los viernes cada tarde, como siempre,
la esperanza dice "quieta, hoy quizás sí..."

La Oreja de Van Gogh

Oblidar-te? Mai
Deixar-te d'estimar? Abans la vida
Vas marxar i ara anelho el dia en que tornis...


Desitjo quelcom impossible...doncs tenir-te altre cop desprès d'haver-te perdut... és impossible. Tan impossible com ho és que un dia et deixi d'estimar.

Infidelitat

Dir que l'estimo seria una bogeria. Dir que l'he oblidat, una mentida. Dir que encara hi penso, un pecat.
I doncs?
Digueu-me boja o mentidera, o si ho preferiu, pecadora. Perquè la veritat és que encara hi penso, mai l'he deixat d'estimar i haver-lo oblidat hauria suposat... bé no hauria suposat res, perquè no hi havia res. Res de res. I què que jo l'estimès? I què que ell algun cop arribes a estimar-me? I què si em quedo aquí sola, sense ell, sense ningú? I què si no es ell i és un altre?

Tu no tornaràs i jo t'ho agraïré.

I em sento infidel per pensar en un altre quan hauria d'estar pensant en tu. El meu cor està dividit i no obeeix l'ordre de tancar barreres a tot pensament impur. I de debó que m'agrades i que no dubto que algun dia pugui arribar a estimar-te. Un dia no molt llunyà, un dia en que el sol brilli, en que la tempesta s'hagi esvaït, emportant-se amb ella els records del primer amor, emportant-se també aquest amor que em corroeix per dins, rossegant cada vena del meu cos, xuclant cada gota de la sang que fa bategar el meu cor i enduent-se amb ella les llàgrimes agres que surten en forma de profunds suspirs que es perden a l'horitzó.

Sé que no sóc fidel al que em diu el cor, perquè ell mateix està confós, està cansat i fatigat. Tan sols demano que m'esperis, que siguis pacient i que no dubtis del meu amor, perquè d'aquí poc, en un dia en que el sol es reflecteixi als nostres cors i el passat hagi passat; em llençaré als teus braços per fi dien-te que t'estimo.

I que em diguin tonta quan el que sóc és tossuda; que no m'escoltin quan sóc insistent; no cal ni que em mireu si algun cop sóc il·lusa. Pero si us plau, no em priveu d'estimar-lo, doncs llavors em privarieu del dret a viure.

Infidelitat

Records de germans

We grew together. We are still growing together. I'm used to him and he's used to me.

Silenci, foscor, por...
No t'amoïnis, em deia.
No hi ha ningú, ningú et farà mal.
Confiar en ell i saber que no et fallarà.
Creure en tu mateixa i alhora creure en ell.
Vam crèixer junts, i tornem a creixer, desprès
d'una pausa, la pausa de l'adolescència.
Tanco els ulls i recordo,recordo quan de petits jugàvem junts amb els pollets o els aneguets de l'estiu. Recordo quan esquiàvem junts, ell darrere meu per si em queia. Recordo com esquiem ara, ell davant meu fent el boig i jo.... jo imitant-lo, com dos kamikazes que no tenen res millor a fer. Recordo els viatges junts i recordo les nostres bronques. Enyoro els matins a la Cerdanya en que ens llevàvem envoltats de cinc persones més i un gos amb la llum dels Pirineus. Recordo les trapelleries que li fèiem al gosset, que el vam anar a buscar junts, enmig de la montanya, enmig de tants i tants cadells. Música com a despertador i crits a les 7 del matí de que es baixi la música, això... això no ho enyoro. Però si recordo les llàgrimes vessades davant d'ell i els consells que mai seguia però que m'animaven a tornar a somriure. Som persones oposades i no ens assemblem en res que no sigui la personalitat. Però, tot i així, és el meu germà i me l'estimo.

[Sé que mai t'ho he dit, de fet mai li he dit a ningú que l'estimo, i potser seria millor dir't-ho a la cara, però t'estimo i vull que estiguis sempre aquí, amb mi i que no tornis a marxar, mai més]

De debó té traves, l'amor? (lite)

Per un moment tanca els ulls i pensa en el que tens. Pensa en el que tens i en el que pots perdre. Shh.... només pensa, no pateixis, tan sols és un pensament. No, no pensis això si us plau, doncs l'esperança és l'últim que es perd, sense ella tot és foscor. Pensa en l'amor i a l'hora pensa en l'odi. Exacte, a l'odi també te l'estimes i a l'amor, en part, l'odies. Però molt poquet, tan poquet que tota l'alegria que sents amaga aquests petits bocins d'odi. Shhh... escolta, escolta atentament. La sents? És una veueta dins teu. Sents el que et diu? Escólta-la amb atenció. No perdis detall, doncs ella és la que et donarà la recepta de la felicitat, hi ha molts pocs ingredients, doncs no es necessiten gaire coses per a ser feliç. Què és el primer que et diu? No, jo no t'ho puc dir, això només ho pots saber tu. Aha. I què més? Vés! Ja el tenim aquí! El presentem o deixem que es presenti ell solet? Vaja, té vergonya. Bé, doncs, els hi dius tu o els hi ho dic jo? Si, si, ell mateix. L'amor. Què és ben bé això de l'amor? Sembla dolç, diuen per allà. Apa, mira el que diu aquest: són pessigolles a la panxa. És tendre, la rosseta pigada del fons. Vaja, podem deduïr pel que diuen que és quelcom bo. Però, oh!, que sento per aquí? Fa patir, sanglota una noia amb ullets tristos. Cert, fa patir. Perquè deu fer patir si n'heu dit tantes coses bones? Shhh... deixeu parlar, no us abraoneu tots a sobre. No sempre és correspost, cert. I et sents insegur, no t'ho nego. Fa mal quan no pots estimar a la persona per qui ho donaries tot, això és molt bonic. Tens por, diuen per allà. Por de què? Por de tot, responen. Apa aquí, la por no és tan dolenta com us penseu, tan sols ens adverteix d'allò amb que hem d'anar amb compte. Ep! Pareu, que per allà han dit una cosa interesant: la vergonya. És veritat, no hi havia caigut. Per a les persones tímides, no és fàcil, la vergonya els impedeix dir el que senten, però si l'amor és pur, al final sempre ho aconsegueixen. Suposo que amb el temps la timidesa disminueix, tot acompanyat amb una mica de confiança i autoestima.
No ho acostumo a fer, però avui faré una excepció, perque sou vosaltres eh? Guaiteu i pareu atenció al que us diré: viviu, somriueu, gaudiu, enamoreu-vos, estimeu, sigueu vosaltres mateixos, crideu, xiscleu, ploreu...però no decaigueu, sé que sou forts i que podreu amb tot el que us plantin davant!
Estimeu com s'estima la llum del sol, brilleu com brillen les estrelles i viviu amb les ganes de viure d'un nadó que surt a la llum del dia.