La mal casada (final)

FINAL DE LA MAL CASADA











No gaire convençuda
a casa vaig tornar.
El vell ja m'esperava
preparat per atacar.

M'ajupí ben petitona
espantada de gemegar.
L'home que s'abraonà
i jo em vaig deixar portar.

Dues hores havien passat
que ell ja hi volia tornar.
Ell em mirà esperançat
mes jo en va m'hi vaig negar.

Dia rere dia, el vici
inesgotable i cansí el dominava.
Quan pareixia que anava a parar
tornava ferotge i es posava a saltar.

Un dia ja cansada
un ganivet vaig afilar.
Si gosava el cos tocar-me
li hauria de tallar.

Quan la nit havia arribat
l'acompanyà el persistent cantar.
El vell que insistia
aviat es veuria amputat.

El joi foll assedegat
tornava desorbitat per atacar.
Però quan provà d'entrar
d'un tall l'estri quedà trinxat.

Corrents jo ben lluny vaig fugir
per por a aque encara es pogués llevar
Però, ves, que n'era jo de feliç
ara que el vell ja no podia penetrar.