divendres, de novembre 04, 2005

Records de germans
















We grew together. We are still growing together. I'm used to him and he's used to me.

Silenci, foscor, por...
No t'amoïnis, em deia.
No hi ha ningú, ningú et farà mal.
Confiar en ell i saber que no et fallarà.
Creure en tu mateixa i alhora creure en ell.
Vam crèixer junts, i tornem a creixer, desprès
d'una pausa, la pausa de l'adolescència.
Tanco els ulls i recordo,recordo quan de petits jugàvem junts amb els pollets o els aneguets de l'estiu. Recordo quan esquiàvem junts, ell darrere meu per si em queia. Recordo com esquiem ara, ell davant meu fent el boig i jo.... jo imitant-lo, com dos kamikazes que no tenen res millor a fer. Recordo els viatges junts i recordo les nostres bronques. Enyoro els matins a la Cerdanya en que ens llevàvem envoltats de cinc persones més i un gos amb la llum dels Pirineus. Recordo les trapelleries que li fèiem al gosset, que el vam anar a buscar junts, enmig de la montanya, enmig de tants i tants cadells. Música com a despertador i crits a les 7 del matí de que es baixi la música, això... això no ho enyoro. Però si recordo les llàgrimes vessades davant d'ell i els consells que mai seguia però que m'animaven a tornar a somriure. Som persones oposades i no ens assemblem en res que no sigui la personalitat. Però, tot i així, és el meu germà i me l'estimo.

[Sé que mai t'ho he dit, de fet mai li he dit a ningú que l'estimo, i potser seria millor dir't-ho a la cara, però t'estimo i vull que estiguis sempre aquí, amb mi i que no tornis a marxar, mai més]

2 Comments:

Blogger appelsin said...

sisi, ja m'ho imagino, els dos fent el subnormal (amb perdó) per la neu... ¬.¬ m'ho crec. Respecte a lo de no dir a la kara... A mi també m'ha passat un parell de cops, perquè a vegades resulta que els que més es mereixen o els que més necessiten aquestes paraules, nosaltres no els hi diem. El costum pot ser el pitjor enemic, donar les coses per sabudes pot fer molt de mal. A més, no hi ha res com les coses a la cara. T'animo a que ho facis, per ell/s i per tu =)

11:23 a. m.  
Blogger carlota said...

aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii que maco nena.

VISCA L'AMOUR FRATERNAL!

ho veus.... =)

8:56 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home