Les darreres paraules (literatura)

Perquè miri on miri estàs tu? Perquè pensi en qui pensi estàs tu? Perquè encara estàs aquí? Perquè no marxes i em deixes continuar amb la meva vida? Perquè ets com un malson que em persegueix? Perquè no deixes lloc a un altre? Perquè no permets que ningú altre entri en el meu cor? Perquè em fas ser tan freda i distant? Perquè ets tu i no un altre? Collons, perquè t'estimo i et recordo i t'enyoro i no deixo de pensar ni un trist segon en tu!? PERQUÈ???? Si us plau, marxa d'aquí, marxa de mi, marxa i no tornis i deixa'm estimar-lo a ell, o a un altre, a qui sigui...però no et quedis aquí torturant-me amb els teus records... que abans dono la vida si algun cop els he de perdre.
Ekivocar-me i no saber-me compendre... ni a mi mateixa...Què em passa?

I és que et vaig estimar, ho sé, i segur que encara t'estimo i que ets l'únic de qui de debó vaig estar enamorada. I és que vas ser el meu primer amor. I sé que ja és aigua passada, que no t'he oblidat, però t'he deixat d'estimar. Per això mateix et demano que em deixis, surt del meu cap, surt de la meva ment, torna'm el cor perquè se'l pugui entregar a un altre. Perquè, saps? Hi ha un altre. I no vull espatllar-ho i no vull repetir-ho. Perqué ets aigua passada i sé que mai ningú m'havia fet patir tan com ho has fet tu fins ara. Sé que tan sols penses en tu mateix, que mai demanes perdó i que et penses que ets el centre del món. I jo en vaig estar enamorada d'aquests defectes, que malgrat que els coneixia i els patia, també mel's estimava, perquè eren part de la teva persona i jo t'estimava fossis com fossis, amb les virtuts i els defectes, encara que eren aquests els causants de les llàgrimes que vessava cada nit. I sé que no érets perfecte, encara que tu t'ho creies, i que no feies res per canviar, perquè tu ets així i mai has volgut deixar de ser-ho. Malgrat tot, jo t'estimava.
Però ara renego de tu i del teu amor, deixo enrere aigües tèrboles i m'encamino cap a un nou futur, amb algú altre, algú a qui ja estimo i que no em fa patir, tot al contrari.
Tot i així et perdono, perquè sé oblidar i no guardar rencor i jo respecte a tu preferiria morir abans que recordar-te amb aquella amargor que té el café quan encara no l'has endolcit.