Xafogor estiuenca

Era un xafogós dia d'estiu. La calor es feia insuportable però tot i així, havíem quedat per anar a donar un volt. Vam fugir del típic punt de trobada encaminant-nos cap al centre. La calor demana més calor i amb l'excusa i la broma de: anem tot recte, acabem al mar. Travessàrem mitja Barcelona. Carrers desconeguts i avingudes amples per on corria un aire fresquet que ens feia recuperar el seny a estones. No és fàcil anar tot recte per dins d'una ciutat, bàsicament perquè ara per ara no està a les nostres mans la qualitat de traspassar parets, però no impossible. Arribàrem a la Ronda de St. Antoni, era la part baixa i, malgrat la calor, elles persistien en busca de noves sortides, el pa de cada dia vaja. Tot i així, no ens hi apropàrem ja que no entrava dins de la nostra línea recta imaginària. Passàrem pels carrerons del Rabal. Estrets i acollidors. De fet, eren tan estrets i antics, que el sistema d'il·luminació és basava en un cordill lligat a banda i banda del carrer d'on penjava un llum rodó amb potència suficient per evitar possibles ensurts nocturns. Observàrem els edificis de pedra els balcons dels quals estaven perfectament guarnits amb tot de flors i algun que altre estenedor. Massa bonic i massa curt el trajecte, quan ja n'estava d'aquells carrers enamorada fins a les pestanyes topàrem amb les Rambles. Amb els braços oberts, acollien a centenars d'extrangers, tots ells meravellats amb el casc antic i la vista marítima. Un petit canvi de plans i la nostra línea recta es va desviar cap al mar. Seguírem caminant fins a topar amb el Maremagnum, on una ampolla d'aigua freda de dos litres ens va apaivagar aquella xafogor que feia hores que sen's havia enganxat al cos com un paràsit. Desprès de donar voltes i més voltes ens estiràrem en un banc en ombra darrera de l'Aquàrium, amb vistes al port i amb una fauna marítima a les nostres esquenes. No ens hi vam estar poca estona, sen's feia tard i encara teníem mitja Barcelona per caminar. Vam tornar agafant una drecera. Plaça St.Jaume i Portal de l'Àngel. Desprès de passar les grans aglomeracions de gent que aprofitaven els darrers dies de vacances, vam enfilar Passeig de Gràcia amunt. Estirades en un banc d'allà la vora, vam respirar l'aire de ciutat, aire pur amb música estrident de cotxes de fons. El recorregut va acabar a casa la Carlota, a la cuina dels Freixenet amb galetes amb nocilla.
Crec que va ser un dels millors dies de la meva vida i posaria la mà al foc i no em cremaria que va ser el dia que vam caminar més. Espero poder-ho tornar a repetir! Però aquest cop les 5, jeje.