dijous, d’octubre 27, 2005

Silenci segellat (literatura)


Diuen que no hem de tenir por, que diguem les coses tal i com les sentim. Que no tirem la tovallola i que perseguim les nostres fites. No crec que això s'hagi d'aplicar en tots els sentits... i menys quan parlem de sentiments... i en concret de l'amor. Si, l'amor, allò que quan en pensem, els nostres trocets de felicitat que hi ha a l'estòmac donen bots d'alegria i es remouen agitadament. Allò que ens fa somriure amb aquell somrís que no vol dir res i que a la vegada ho expressa tot, acompanyat d'una vermellor a les galtes enrojolades i una calor sobtada que ens fa ennervosir.

Però no tot són flors i violes. Perquè quan t'agrada algú també sents por, molta por. Por de ser rebutjat, d'equivocar-te, de no ser tu mateixa, de fer-ho malament, por de la por. És aquesta por la que ens provoca aquests canvis d'humor tan empipadors. Perquè quan estàs feliç, tot és perfecte, el món et somriu i tot ho veus amb bons ulls. D'això se'n diu optimisme... i quan estàs alegre i content i feliç ets optimista. Bé, també hi ha altres, com ara jo, que quan estem feliços ens posem eufórics, podem riure per tot i desprendre quantitats desorbitades d'energia. La part dolenta és que desprès la sotragada és més forta i els canvis d'humor més bruscs.
I jo hi penso i hi dono voltes. I això m'extranya, perquè jo mai havia pensat tant en un dia, cosa que s'està convertint en el dia a dia per a mi: pensar. Penso que és incompresinble i que aquest amor és impossible. Penso que mai em miraràs com el miro jo et miro. Que mai arribaràs a sentir tot allò que jo sento i que sempre em veuràs com una amiga, com qualsevol altre. I mentre dins meu senti una bomba de rellotgeria cada cop que et veig tu no sentiràs res. I és que em fa por dir-te el que sent0, por a dir-te que t'estimo i por a no poder deixar de pensar en tu. També sé que no t'ho diré, que prefereixo que no ho sàpigues i visquis en la ignorància.
Potser és de cobards mes jo mai m'he declarat com a valenta. Per aquest cop callaré, per mi i per tu, per no fer-nos mal i per continuar endavant. Perquè sé que el nostre amor és tan impossible com ho és que de dins meu surti un t'estimo.