De debó té traves, l'amor? (lite)

Per un moment tanca els ulls i pensa en el que tens. Pensa en el que tens i en el que pots perdre. Shh.... només pensa, no pateixis, tan sols és un pensament. No, no pensis això si us plau, doncs l'esperança és l'últim que es perd, sense ella tot és foscor. Pensa en l'amor i a l'hora pensa en l'odi. Exacte, a l'odi també te l'estimes i a l'amor, en part, l'odies. Però molt poquet, tan poquet que tota l'alegria que sents amaga aquests petits bocins d'odi. Shhh... escolta, escolta atentament. La sents? És una veueta dins teu. Sents el que et diu? Escólta-la amb atenció. No perdis detall, doncs ella és la que et donarà la recepta de la felicitat, hi ha molts pocs ingredients, doncs no es necessiten gaire coses per a ser feliç. Què és el primer que et diu? No, jo no t'ho puc dir, això només ho pots saber tu. Aha. I què més? Vés! Ja el tenim aquí! El presentem o deixem que es presenti ell solet? Vaja, té vergonya. Bé, doncs, els hi dius tu o els hi ho dic jo? Si, si, ell mateix. L'amor. Què és ben bé això de l'amor? Sembla dolç, diuen per allà. Apa, mira el que diu aquest: són pessigolles a la panxa. És tendre, la rosseta pigada del fons. Vaja, podem deduïr pel que diuen que és quelcom bo. Però, oh!, que sento per aquí? Fa patir, sanglota una noia amb ullets tristos. Cert, fa patir. Perquè deu fer patir si n'heu dit tantes coses bones? Shhh... deixeu parlar, no us abraoneu tots a sobre. No sempre és correspost, cert. I et sents insegur, no t'ho nego. Fa mal quan no pots estimar a la persona per qui ho donaries tot, això és molt bonic. Tens por, diuen per allà. Por de què? Por de tot, responen. Apa aquí, la por no és tan dolenta com us penseu, tan sols ens adverteix d'allò amb que hem d'anar amb compte. Ep! Pareu, que per allà han dit una cosa interesant: la vergonya. És veritat, no hi havia caigut. Per a les persones tímides, no és fàcil, la vergonya els impedeix dir el que senten, però si l'amor és pur, al final sempre ho aconsegueixen. Suposo que amb el temps la timidesa disminueix, tot acompanyat amb una mica de confiança i autoestima.
No ho acostumo a fer, però avui faré una excepció, perque sou vosaltres eh? Guaiteu i pareu atenció al que us diré: viviu, somriueu, gaudiu, enamoreu-vos, estimeu, sigueu vosaltres mateixos, crideu, xiscleu, ploreu...però no decaigueu, sé que sou forts i que podreu amb tot el que us plantin davant!
Estimeu com s'estima la llum del sol, brilleu com brillen les estrelles i viviu amb les ganes de viure d'un nadó que surt a la llum del dia.