Infidelitat

Dir que l'estimo seria una bogeria. Dir que l'he oblidat, una mentida. Dir que encara hi penso, un pecat.
I doncs?
Digueu-me boja o mentidera, o si ho preferiu, pecadora. Perquè la veritat és que encara hi penso, mai l'he deixat d'estimar i haver-lo oblidat hauria suposat... bé no hauria suposat res, perquè no hi havia res. Res de res. I què que jo l'estimès? I què que ell algun cop arribes a estimar-me? I què si em quedo aquí sola, sense ell, sense ningú? I què si no es ell i és un altre?

Tu no tornaràs i jo t'ho agraïré.

I em sento infidel per pensar en un altre quan hauria d'estar pensant en tu. El meu cor està dividit i no obeeix l'ordre de tancar barreres a tot pensament impur. I de debó que m'agrades i que no dubto que algun dia pugui arribar a estimar-te. Un dia no molt llunyà, un dia en que el sol brilli, en que la tempesta s'hagi esvaït, emportant-se amb ella els records del primer amor, emportant-se també aquest amor que em corroeix per dins, rossegant cada vena del meu cos, xuclant cada gota de la sang que fa bategar el meu cor i enduent-se amb ella les llàgrimes agres que surten en forma de profunds suspirs que es perden a l'horitzó.

Sé que no sóc fidel al que em diu el cor, perquè ell mateix està confós, està cansat i fatigat. Tan sols demano que m'esperis, que siguis pacient i que no dubtis del meu amor, perquè d'aquí poc, en un dia en que el sol es reflecteixi als nostres cors i el passat hagi passat; em llençaré als teus braços per fi dien-te que t'estimo.

I que em diguin tonta quan el que sóc és tossuda; que no m'escoltin quan sóc insistent; no cal ni que em mireu si algun cop sóc il·lusa. Pero si us plau, no em priveu d'estimar-lo, doncs llavors em privarieu del dret a viure.