L'hora de la retirada (lite)

Penso que ja és hora de dir adéu
Hem d'acceptar quan un prou vol dir prou
Reconèixer que hem perdut
Dir adéu a allò que no tornarà.

Potser amb melangia al principi
Seràs l'anhel de fredes nits hivernals.
I no dubto quan dic que recordaré els temp
en que em moria d'amor per tu.

Divagaré en caure els primers flocs de neu,
posant-se ordenadament sobre la humida herba.
Sentiré l'escalfor de la llar ardent,
que es dibuixarà en l'entel·lat vidre de fred de Nadal.

I perfilaré els meus dits calentons
al llarg de la barrera que em separa del fred de l'hivern.
Amb la mirada emboirada de records
seré, per primer cop, conscient de que t'he perdut.

Imaginaré el roig dels teus cabells tenyint
la blancor de la freda i pura neu.
L'ardent rancunia que portes dins desfent
la gèlida puresa dels freds flocs de neu.

Serà llavors quan desisteixi
d'aquest amor infeliç que ara em manté en peu
Però si més no, no ho faré del tot a gust
si no em deixes renunciar dient-te que t'estimo.


[*És l'hora dels adéus
I ens hem de dir adéu-siau!
Germans dem-nos les mans
Senyal d'amor, senyal de pau*]