records

No ploris, si et plau no ploris més.
No m'agrada veure't plorar...
Em poso trist
M'encomanes la tristor
Si us plau somriu
Un cop més,
somriu un cop més
tan sols un cop.
És l'únic que et demano.


Avui, a la tarda,
t'he vist a la parada del bus..
estaves ben posada.
Ben posada? Com un gerro?
nono, com una model..
apa, no diguis bajanades!
un somriure perdut en unes línies
perdut en el record.


Encara plores,
i m'enyores i m'entristeixes.
Saps quin era el motiu oi?
Encara l'és? Diguem que no...
Jo t'ajudaria, però ja saps
que només tu pots arreglar-ho.
Si, per un cop, deixesis les pors
i seguisis els somnis,
potser veuries que la foscor
és només l'absència de llum.











need to* (21 dies)

no, nina, no

No parlo a les nines. Ara no. Perquè ara la nina em diu que segueixi els meus somnis, però sé que aquest cop no li he de fer cas. Deuria fer-ho, ho sé. Però no puc ser tan egoísta, no puc deixar-ho tot i marxar pensant només en mi mateixa i en els meus desitjos. Però, d'altra manera, qui ho farà sino? Ningú. Ningú complirà els meus somnis per mi, ningú els farà realitat, ningú viurà les experiències per mi.
No nina no, ja ho he decidit. No puc marxar. M'hi he de quedar, pels que m'envolten i, suposo, que potser també per mi. Deixaré volar la imaginació i les fantasies, que marxin volant amb el vent i m'acaronin la cara quan estic dormint arraulida en els meus somnis. Continuaré sent una de les moltes noies que no van darrera els seus somnis per por. No abandono, t'ho juro que en cap moment he pensat en deixar-ho córrer. Però, si més no, duran dos anys em quedaré aquí. No serà el mateix marxar amb 18 anys perquè ara encara sóc innocent i ingènua.
Saps, nina? Aquest any ja anat de poc que no la perdés, la innocència. Ha trontollat massa i s'ha tornat feble. Deu ser perquè em faig gran. Però darrerament sento que ha tornat. Enfortida i amb noves forces,
No sé que dir-te, nina. Potser canvio d'idea al darrer moment i agafo l'avió i surto corrents darrera els meus somnis.

















++++kina merda, vull marxar+++++

per uns segons he tornat a somniar

Per uns segons he arribat a pensar que es podria fer realitat. Un somni que podria passar les fronteres dels llibres i les fantasies. Viure allà dos anys. Sola, sí, però allà. A l'escenari dels llibres, les històries, els contes, les pel·lícules...
Per un moment he arribat a pensar que en uns mesos podria estar envoltada de camps i montanyes, parlant una llengua que estimo i envoltada de nova gent, començant de nou. Viure en el campus, la residència com a casa. Una nova vida, d'aprenentatge i supervivència. En tots els sentits. Serien dos mesos d'adaptar-se i, després, a gaudir-ho.
Llevar-me cada matí envoltada de terres angleses, córrer cap a la finestra, descórrer les cortines i veure, davant meu, el gran castell de l'escola imponent i majestuós. Vestir-me, amb uniforme potser, i córrer cap a les classes, patint perquè arribo tard. Dir bon dia als amics amb un somriure als ulls i continuar corrent fins arribar a la classe, on trauria els llibres i em prepararia per seguir la classe amb el meu millor anglés. Sentir el timbre i sortir als jardins a comentar el dia amb els altres. I seguir una nova vida allà. Saber que no és Hogwarts, però que s'hi assembla. Sentir que aquell desig tancat en el nus d'una pulsera s'està fent realitat. Veure el meu voltant i saber que pots estimar molts llocs i que a tot arreu et pots sentir com a casa. Ser conscient que continuo sent catalana, però una catalana que viu en terres angleses.





Per uns segons m'he imaginat amb una vareta a la mà i una túnica negra onejant pel vent d'un vol amb escombra.

Nina (***)

Nina,
que vius en somnis
de fantasies i quimeres
i grans castells embruixats.

Nina,
que busques fugir ben lluny
traspassant fronteres
per no tornar mai més.

Nina,
que busques allà
el que aquí no trobaràs
ni en el millor dels somnis.

Nina,
desitges i somnies
convertir-te en allò
que mai serà fixe.

Nina,
què et puc dir nina?
què recuperis el somriure potser
o que tornis a viure.

Nina,
no faré res d'això,
només et demano
que no em deixis mai sola.











...La nina que sap que la foscor i els somnis es troben entre els plecs dels vestits...

Arribar a anglés

És fosc. En una cantonada de la motxilla hi ha un clauer esperant entre llibres i fulls. Un petit ren, tot ell tovet, farcit de boletes i recobert per una fina capa molt i molt suau. També hi ha una bota, de color marró i amb una pelusa blanca borejant la part superior. Records dels Alps. Una mica atrotinat, hi ha un cor fet de boletes desestresants, d'un color vermell ennegrit per la brutícia dels dits i del terra. Tots ells, junt amb les tres claus fredes i metàl·liques, esperen.
De cop, un petit raig de llum es va filtrant a poc a poc per dins de la motxilla a mesura que es va obrint la cremallera. Busco a les palpentes les claus per obrir la porta de casa i, entre tants llibres mòbil i iPod per fi les trobo. Obro la porta de casa, blanca i rovellada dels cops enfadats i les sortides de mal geni.
Faig una carícia al meu gos i entro a casa, mirant-me les pintes al mirall gran del rebedor abans de llençar les claus al terra de les escales i pujar ravent cap a la cuina. Per segon cop, llenço també la motxilla i la jaqueta per les escales i entro a la cuina amb la primera intenció d'engegar la tele, sintonitzar TV3 i veure El Club. Em preparo el berenar mentre em ric de les parides i bromes que arriba a dir l'Albert Ohm fins que me n'adono de l'hora que és i pujo esperitada a l'habitació per preparar-me les coses d'anglés.
Uns deu minuts més tard surto corrents de casa just en el moment en que veig el tranvia que arriba. Amb una gran cursa, algunes empemtes i alguna lesió del camí aconsegueixo entrar pels pèls i m'assec en el primer lloc on trobo recuperant així l'alè.
Quan la veu de la dona anuncia Francesc Macià, baixo del tram fent ziga zaga entre la gent per arribar al pas de zebra alhora que es posa vermell per una part dels cotxes. Junt amb aquells que ja estan acostumats als semàfors de la Diagonal, creuo fins a la meitat, esperant que es posi verd per arribar a l'altra voravia.
Tot girant la cantonada, els ulls se'm perden en aquella sabateria tan a vessar de sabates entre les quals, de tan en tan, hi ha algunes força atraients.
Arribo a Amigó, tocant Via Augusta, amb forces i energies per soportar mitja hora de classe d'anglés. En entrar a classe, tots somriuen, el vent corre per les finestres i la professora ja insisteix en el nombre de setmanes que queden pel First. M'assec després de saludar a tothom. Aleshores somric, perquè estic bé allà, m'hi trobo bé i amb gent completament aliena a la vida rutinària de l'escola. No es pot explicar la sensació que tinc cada dilluns i dimecres quan arribo a classe i veig que comença la lliçó. Aixó si..us recomano fer un parell de classes d'anglés per veure el que és..;)



























Perquè sempre hi ha algú que mira la part positiva de les coses. Fins i tot de les classes d'anglés, ja tan usuals des de fa 8 anys.


Need to*

Love just is...

Do you wanna know what love is?
So..listen it..


Love just is
When the night won't fall
and the sun won't rise
And you see the best
as you close your eyes

When you reach the top

as you bottom out

But you understand

what it's all about

**

Nothing's ever what it seems

in your life or in your dreams

It don't make sense, what can you do

So I won't try making sense of you

**

Love just is whatever it may be

Love just is you and me

Nothing less and nothing more

I don't know why I love you for

Love just is

**

When you ask to stay

and then dissapear

It seems you're gone

But you're really here

When every move

seems out of place

But every kiss

is filled with grace

**

Some things never get defined

In your heart or in your mind

It don't make sense, what can you do

So I won't try making sense of you

**

Love just is...

Don't never ask me for reasons

I can't get to you

Don't never ask me for reasons

why I live for you, I just do

**

[Love just is by Hilary Duff]

******

...no he perdut la fe, si no les ganes..

falsa societat

La societat i els mitjans de comunicació ens fan creure que l'amor és el més important. A la tele, les pel·lícules, els llibres, contes, sermons, anuncis, dibuixos, slogans i un llarg etc. Des que sóm petits que tot el que ens diuen inclou el sentit amor en algun moment o altre. Clar, això fa que ens obsesionem i creiem creure que és el més important.
Però que passa amb tota la resta? Hi ha altres valors importants, altres coses per les que lluitar i somriure cada dia. Què se n'ha fet de l'amistat, la llibertat, l'estudi, les ganes e conèixer més, viatjar, la gent i un inmens etcètera. Acostumem a oblidar-nos de tot això. Hi és, oi tant que hi és, però ho deixem en segon pla, com quelcom secondari.
Però clar, arriba un dia en que obres els ulls i te n'adones de tot això. No hi ha un moment exacte per adonar-se del que és el món. Però hi és. Veus que tens motius per llevar-te cada dia, tens ganes de fer coses i sobretot sobretot de somriure. Veus que aquelles pèrdues del passat han quedat enganxades en un àlbum de fotos i ara et fan dibuixar un somriure quan de tan en tan les mires. Veus que les petites pèrdues recents ja estan buscant un àlbum per ser oblidades en una prestatgeria. Veus que el sol brilla i no sents que necessites estimar algú.










...començar de zero sense necessitat de canviar de look...
...allunyar el més proper fins ara i renovar l'armari de gent...

Moto

Negre. Com el color de la moto. Com el del casc. Que gira a dreta i esquerra buscant un lloc on aparcar. Aparca. Treu la clau de contacte. Assegura la moto. Guarda les claus al bolso i es treu el casc. I els cabells,li cauen per l'esquena. I per sobre els pits. Cauen. Com la sorra que s'escola entre els dits d'un nen petit. Castanys. Secs. Amb alguna trena que s'escapa del bosc de cabells. Trenes. Primes. I fines. Que arriben a l'alçada del ventre. A joc. Amb la samarreta. De màniga curta. Taronja. Que alhora contrasta amb la seva pell. Pàlida. Blanca. Lleugerament pigada. I acaba a l'alçada dels malucs. Poc més avall del melic. Deixant veure una escletxa blanca de pell. També, pigada. Amb la tira de les calces negra. Tapades per una faldilla. Negra. Com el casc. Fins als genolls. Amb una mica de vol. I puntes. Cap al capbaix. Oneja. Com el vent. Lliure. D'estiu. Deixant veure les cames. Blanques. Pigades. I unes ballarines. Negres. Fines. Dolces i lleugeres. Planes com l'aire. Acaba de desar els estris. Treu un pintallavis d'un color carn del bolso. Es mira en el petit retrovisor. Perfilant els llavis. Amb cura. Sense presa. Els retoca. Convençuda. Desa el pintallavis i treu el llapis d'ulls. Negre. I es fa la ratlla. A poc a poc. Sense sortir-se. A dalt. I abaix. Accentuant el verd intens de l'iris. Verds. Com una anèmona. I continua perfilant. Tot negre. Lleugerament ennegrits. El desa i en treu una petita pinta. I s'allisa el serrell. Ben llis. Com una fulla d'estiu. Acaba. Mira el rellotge. Negre. Amb la tira ample. Rosa per dins. Dos quarts. Fa tard. S'arregla la faldilla. I marxa. Amb calma. Com un núvol. Surant. Entre la gent. Tomba la cantonada. Somrient. Amb el vent despentinant-li els cabells. Estiu.

classe d'anglés

Entrem a la classe i veiem tot de gent al voltant de la pissarra. Aquesta, tota guixada amb lletres i dibuixets. La L escribint a la pissarra noms i parides i el P que insisteix en que li agrada M. Nosaltres que ho neguem perquè sabem que no és cert, però el P que no para d'insistir. Li diem que no però en canvi li oferim la possibilitat d'una teoria inversa. A B li agrada L, encara que la S ho negui rotundament. En P diu que si, que és cert, però igualment li diem que investigui. Tot i així, continua insistint amb l'afair de L i M. En començar la classe d'anglès, la S s'apropa a en B i li diu alguna cosa a cau d'orella. En B riu i som incapaces de saber el que diu (som una mika lerdas per això). Li preguntem a S si li ha preguntat i S ns/nc. Acaba la classe i fem tertúlia amb en P. Diu que ha estat observant i diu que a en B no li agrada L. Ens mig-sentim alleugerides però continuem insistint amb la nostra teoria fermament. En P acaba dient que creu que es gay. Nosaltres ens posem histèriques perquè estem parlant a 20 cm de B. S fa proves per veure si sent alguna cosa però B sembla estar a la parra. Clar, pensem, pensant en L. La nostra hipòtesis queda desbancada totalment i canviem de tema. A un pitjor. P diu que a nosaltres ens agrada en B i que es nota molt. Nosaltres ens posem vermelles, molt vermelles, i intentem canviar de tema. Però P insisteix en que salta a la vista. Aconseguim canviar de tema. Però els dubtes sobre la nostra hipòtesis encara estan pendents....










...classe d'anglès d'avui a la tarda, quin estrés tu... LOL











Nosaltres...ja m'enteneu xD