falsa societat

La societat i els mitjans de comunicació ens fan creure que l'amor és el més important. A la tele, les pel·lícules, els llibres, contes, sermons, anuncis, dibuixos, slogans i un llarg etc. Des que sóm petits que tot el que ens diuen inclou el sentit amor en algun moment o altre. Clar, això fa que ens obsesionem i creiem creure que és el més important.
Però que passa amb tota la resta? Hi ha altres valors importants, altres coses per les que lluitar i somriure cada dia. Què se n'ha fet de l'amistat, la llibertat, l'estudi, les ganes e conèixer més, viatjar, la gent i un inmens etcètera. Acostumem a oblidar-nos de tot això. Hi és, oi tant que hi és, però ho deixem en segon pla, com quelcom secondari.
Però clar, arriba un dia en que obres els ulls i te n'adones de tot això. No hi ha un moment exacte per adonar-se del que és el món. Però hi és. Veus que tens motius per llevar-te cada dia, tens ganes de fer coses i sobretot sobretot de somriure. Veus que aquelles pèrdues del passat han quedat enganxades en un àlbum de fotos i ara et fan dibuixar un somriure quan de tan en tan les mires. Veus que les petites pèrdues recents ja estan buscant un àlbum per ser oblidades en una prestatgeria. Veus que el sol brilla i no sents que necessites estimar algú.










...començar de zero sense necessitat de canviar de look...
...allunyar el més proper fins ara i renovar l'armari de gent...