divendres, de març 17, 2006

Nina

Nina,
d'ulls verds,
profunds
i ja buits.

Nina,
que mires l'infinit
amb la mirada cega
i buida.

Nina,
que no saps que sents
plores i no et mulles,
els teus ulls ja buits.

Nina,
et pregunten què tens
i no respons sinó a través
d'aquests ulls ja buits.

Nina,
que estima i no plora
sents però no vius i
els teus ulls, ja són buits.

Nina,
soleta i aïllada
com una illa deserta
enmig d'uns ulls buits.

Nina,
sóc una nina,
que plora i demana
no tenir més els ulls buits.









*perquè em sento com una nina caminant a les palpentes*


*t'estimo


=( so sad

1 Comments:

Blogger carlota said...

poema preciós

11:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home