Enviar-ho tot a l'infern

Seré l'estúpida que s'estira al llit sense poder parar de plorar. Seré la ingènua que creu que tot pot acabar bé. No agafaré més una trucada que em pugui fer plorar. Ni confiaré en els demés. I menys en els homes. I menys en els que són com ells. I penso tancar barreres. I reconstruiré la fortalesa, l'armadura de ferro que envolta el cor. Que no entrin. Que no em fagin mai. I deixaré de plorar deixant de sentir. I odiaré aquells que ho provin. I per què parlar en futur quan puc parlar en present. Ara. Avui.
I sóc l'estúpida que plora estirada al llit. Continuo sent ingènua però sé que ara això ja no sortirà bé, perquè avui i ara ho engego tot a la puta merda. Tu, ell i tots vosaltres. Us en aneu tots al infern perquè jo ja n'estic fins als ous. I prefereixo plorar davant d'una finestra recordant-lo a ell, algú que encara ara em pot fer somriure amb tan sols el record, que no pas un malparit que no té ous de dir les coses a la cara. I mai insulto ni utilitzo els insults però ara, ara sí, perquè ara ja me n'he cansat. I maleeixo el dia en que se'm va passar pel cap dir-te que podíem ser amics. Maleeixo el dia en que se'm va passar pel cap ajudar-te amb el tema de la Carlota. I et maleeixo a tu per fer-me plorar un altre cop.



...aneu-vos-en tots al infern per què a mi ja m'heu fet massa mal...




I si, ara, definitivament, el fixo com a predeterminat
=( so sad