viatge en autokar

Els moviments ràpids del cap , que gira a dreta i esquerra desprenent somriures. I aquell serrell fent pessigolles als ulls, demanant carícies i amagant secrets. Els cabells que reflecteixen els somnis intermitents del sol.

Riures descontrlats que travesen el vidre en moviment, recorrent aquests paisatges forasterament extranys i arribant a les quatre puntes del món. Recargolant-me per dins i per fora, respirant somriures i xiuxiuejant sospirs.

I un somriure que es perd entre els cabells, desfent-se en labertints de serps i dibuixant la llum del matí. L'horitzó dels meus cabells s'acaba on comencen els meus somnis.

Els cabells desfent-se sobre l'esquena i caient sobre el pit acollint-lo en abraçades empapades de sol. De cua d'ull, el daurat sègol demana que el busquin, que el trobin i el cargolin entre els dits, suau com l'abric d'un gos. Com una esponja que em roba mirades i pensaments, restant seca i buida davant d'aquestes primes fibres.

Pujo la mirada del paper tan a poc a poc com m'ho permeten les parpelles, recorrent cada línia de cada quadrat, clavant la mirada en els núbols, enfonsant-la en vapor, obrint-se pas.





























*I've felt better than now*

*I don't know what do I have to feel*



















=( so sad