cabells daurats
Entre els núbols de la nit i els badalls de somnis, ha escapat un raig de sol.
El cel com un ventall de llum. Com un molí de somriures. Roda el cel. Roda la vida. Entre ventada i ventada se m'ha escapat un somrís. I les galtes han enrojolat d'alba matinera i pura calma.
Pujant lentament la mirada al cel, reseguint cada racó de la ciutat, sentint de prop cada calfred de matí. Sense pensar. Ni patir.
El vent desfà la llaçada que em recollia els cabells escampant-los així enalire, agitant-se per la suau brisa de llibertat.
I la cinta aletejant lliure pel cel, donant tombs vius, serpentejants.Posant-se delicadament sobre una fulla vernissada amb rossada gebrada. Encara remena la cua sense esma. I els cabells daurats brilant sota el sol d'estiu. I aquests movent-se en una lluita silenciosa. Desfogant la tempesta. Enfrontant-se al foc de la vida. Brillants de llum. Desprenent vida. Demanant. Suplicant. Xiuxiuejant.
....torna....
*he tornat, ara només faltes tu. tornaras? xk pregunto si ja sé la resposta? no, no tornaràs. M'hauria d'anar acostumant. Però és difícil acostumar-se a no tenir-te al costat...
*t'estimo
=) so happy
posted by OLGA! at 9:56 p. m.
4 Comments:
waw!
tornes a ser tu, amb tots els ingredients!!!!!
només hi falta una mica més de sal!!!!!!!
jo d'això en tinc, el sucre me'l van prendre tot...
si en vols, m'avises, eh
muà!
t'avisaré t'avisaré. `pro d'una altra marca, que ka sal teva NO! ja no sé com més dir't-ho. la teva sol vol estar amb tu i amb ningú més, no se ke mes fer per fer't-ho entendre. weno tan és, no et vull rallar am el temeta, pro ja saps k en penso
les imatges que transmets en aquest text son... no ho sé, estàn tan ben aconseguides que el lector acaba pensant que és ell qui està pujant lentament la mirada al cel, sense pensar ni patir.
m'ha fet pensar en els matins de primavera, quan encara no fa massa calor i tampoc massa fred, quan surts al carrer al matí i una mica de vent et fa estremir però de seguida se'n va i tornes a tenir calor, i t'estires a l'herba perquè és el que vols i...
parrafot... però es que m'hi has fet pensar...
gràcies =)
Genial la imatge de la cinta sobre la fulla...
Maco, maco... tornem.
He sentit el vent i la llum, l'estiu i el vent, i m'ha fet recordar el port i les ganes de vacances...
Allà els estius no saven a mar. Àllà tot es terra seca... vull una mica de cel i una mica de terra, i una mica d'aquestes paraules per poderles escriure tan bé.
Petons somiadors
Publica un comentari a l'entrada
<< Home