El parking buit
Les vacances han acabat i cada dia és part d'una nova rutina, nova però avorrida. Si més no, sé que per la nit, podré parlar amb tu i començar a coneixe't una miqueta més..
PErò... enyoro veure't entrar per la porta del restaurant de pistes amb la cara tota vermella i dient que estaves rebentat..
i esperar un any per torar-ho a veure és massa temps... et vull ara, aquí i amb mi, encara que això sigui impossible
I eren llàgrimes el que queien dels seus ulls.
Llàgrimes per no poder tornar a veure'l.
Llàgrimes per haver de tornar a esperar
Llàgrimes en veure que el parking ja era buit, tothom havia marxat.
Llàgrimes en veure que no hi ets.
*t'enyoro molt
2 Comments:
Jaja, sisi, sentiments ben iguals per situacions diferents.
Aqui ens quedarem, filant el temps i les sortides del sol...
Petons, i anims.
I eren llàgrimes el que queien dels seus ulls.
Llàgrimes per no poder tornar a veure'l.
Llàgrimes per haver de tornar a esperar
Llàgrimes en veure que el parking ja era buit, tothom havia marxat.
Llàgrimes en veure que no hi ets.
Collons... el teu blog m'està tocant la fibra sensible...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home