divendres, de gener 13, 2006

El parking buit



Les vacances han acabat i cada dia és part d'una nova rutina, nova però avorrida. Si més no, sé que per la nit, podré parlar amb tu i començar a coneixe't una miqueta més..
PErò... enyoro veure't entrar per la porta del restaurant de pistes amb la cara tota vermella i dient que estaves rebentat..
i esperar un any per torar-ho a veure és massa temps... et vull ara, aquí i amb mi, encara que això sigui impossible






I eren llàgrimes el que queien dels seus ulls.
Llàgrimes per no poder tornar a veure'l.
Llàgrimes per haver de tornar a esperar
Llàgrimes en veure que el parking ja era buit, tothom havia marxat.

Llàgrimes en veure que no hi ets.











*t'enyoro molt

2 Comments:

Blogger appelsin said...

Jaja, sisi, sentiments ben iguals per situacions diferents.

Aqui ens quedarem, filant el temps i les sortides del sol...



Petons, i anims.

5:50 p. m.  
Blogger Underneath said...

I eren llàgrimes el que queien dels seus ulls.
Llàgrimes per no poder tornar a veure'l.
Llàgrimes per haver de tornar a esperar
Llàgrimes en veure que el parking ja era buit, tothom havia marxat.

Llàgrimes en veure que no hi ets.

Collons... el teu blog m'està tocant la fibra sensible...

8:51 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home