Pocs dies, grans avenços
Suposo que m'ha anat bé desconectar un parell de dies.
Desconectar i no pensar, no pensar en allò que feia dies no em deixava raonar.
I és que jo ja sóc feliç pensant que la llarga espera de 365 dies ja arriba a la seva fi.
Tornar a pujar
Tornar a esquiar.
Tornar a veure'l.
Tornar a riure.
Tornar a recordar.
Tornar a enrojolar.
Tornar a somriure.
Tornar a viure.
Tornar a estimar.
Ja falta poquet, 2 setmanes i ens tornem a trobar.
*Jo sé d'una que m'haurà de soportar els rollos a mitjanit i els crits emocionats, eh laura? *
*t'enyoro
3 Comments:
sort que ja falta poc txec....
m semble k tinc més ganes de que el veges jo que no pas tu.
a vore si per un cop m'expliques una història vertadera i no suposicions hipotètiques...
;)
Aaaa sisi, em sona molt... viscut a viva pell... jaja. Si em tornes a fotre la bronca per parlar-te en castellà et mato, noia.
I per cert, canvia l'escenari, però no els personatfges. Jo estic de guàrdia tot l'any, maca =P
Petons a la manchega, jajaja
x cert... era a mi a qui enyores?
Com estava lluny..
jajaja XDXD
Espero aspirar a això.
Petons
Publica un comentari a l'entrada
<< Home