Desperta innocent noia! Ja es hora de fer-te gran!
Fosca confusió.
No ho entenc.
No comprenc què gira al meu voltant.
De fet, crec que tot és culpa meva, que ho he enmerdat tot quan ja estava bé com estava.
Jo em conformava deixant l'amor sota candau,ben tancadet en una caixa que no gosava obrir,
perquè quan vaig provar d'obrir-la, ja en vaig sortir escaldada.
Ja estava bé somiant en un algú que creia imposible, un algú que fa un any que porto esperant per
veure'l. Imaginar allò que em un cop em va fer somiar. Imaginar amb inocència que potser es podia
repetir. La màgia del moment, l'espurna d'una mirada.
Tan de bo, d'aquí a uns dies, quan estiguem tots reunits altre cop... tan de bo la torni a veure aquesta espurna.
Tan de bo que em provoqui aquest atontament típic de les noies tontes. No per voler ser tonta, si no per sentir-me normal ni que siguin uns instants, per sentir durant uns minuts que faig el que fa tothom, que estic al mig i no hi ha un horitzó proper.
Massa sorpreses en tan sols una nit. Massa emocions per a una ànima descontrolada. Tot gira i gira i dona voltes i jo que ja no sé en que o en qui pensar. Jo, que fa quatre dies estava estirada al llit, fent el mandra i pensant en com començaria l'any.
Tan de bo no haguessis marxat mai. Tan de bo encara estiguesis aquí. Tan de bo m'estimessis tan com jo t'estimo a tu. [Tu me manques]
No ho entenc.
No comprenc què gira al meu voltant.
De fet, crec que tot és culpa meva, que ho he enmerdat tot quan ja estava bé com estava.
Jo em conformava deixant l'amor sota candau,ben tancadet en una caixa que no gosava obrir,
perquè quan vaig provar d'obrir-la, ja en vaig sortir escaldada.
Ja estava bé somiant en un algú que creia imposible, un algú que fa un any que porto esperant per
veure'l. Imaginar allò que em un cop em va fer somiar. Imaginar amb inocència que potser es podia
repetir. La màgia del moment, l'espurna d'una mirada.
Tan de bo, d'aquí a uns dies, quan estiguem tots reunits altre cop... tan de bo la torni a veure aquesta espurna.
Tan de bo que em provoqui aquest atontament típic de les noies tontes. No per voler ser tonta, si no per sentir-me normal ni que siguin uns instants, per sentir durant uns minuts que faig el que fa tothom, que estic al mig i no hi ha un horitzó proper.
Massa sorpreses en tan sols una nit. Massa emocions per a una ànima descontrolada. Tot gira i gira i dona voltes i jo que ja no sé en que o en qui pensar. Jo, que fa quatre dies estava estirada al llit, fent el mandra i pensant en com començaria l'any.
Tan de bo no haguessis marxat mai. Tan de bo encara estiguesis aquí. Tan de bo m'estimessis tan com jo t'estimo a tu. [Tu me manques]
posted by OLGA! at 10:10 p. m.
2 Comments:
potser més val que no.
només tu tens la clau de la caixa.
PAtunets.
si, això que diu la xarly es un avantate. Així, encara que no t'ho sembli, decideixes tu al final.
Pots pendre el control, no esperis a que els demás el prenguin per tu.
tornem a lo de les esperances... ja sas que va pasar al nou any.
No pidas peras al olmo, que diuien, per el fet de que l'any canvii, no canvia el fet de que sigui un dia, una setmana després d'ahir. Els canvis els has de fer tu i no l'any nou.
Petons
Publica un comentari a l'entrada
<< Home