La nit en els teus ulls (lite)

És la neu la que cala els records. No deixa que marxin. Els reté en el meu cap, els manté recents i calents.

Tengo que irme ya, abrázame. Nada más llegar te llamaré.

L'espurna de la primera mirada, el foc de les que la van seguir, la flama d'un sentiment. Paraules que es perdien en el no res. Mots que no calia pronunciar per saber-los sentits.

Déjame marchar, no llores más. Túmbate otra vez, te dormirás.

Van passar mesos fins que vaig adonar-me de que m'havia enamorat. Mesos de confusió en que sol sabia que volia veure't i abraçar-te. Mesos en que començava a saber el que volia dir estimar. Fins que vaig adonar-me de que et necessitava, una part de mi et necessitava per poder ser feliç, per ser jo mateixa, per ser feliç continuant estiman-te.

Te he dejado atrás y pienso en ti Oigo “adiós amor” caer sobre mí.
Quiero irme de allí, no puedo escapar. Necesito volverte a abrazar.

Diuen que és amor. Diuen també que és tendre. Jo dic que és inesperat, mai saps quan ve i quan marxa. No és precís ni per un mateix. No és clar, sinó confús. Amor és confussió, però jo no n'estava pas de confusa. Sabia que l'estimava. De fet, encara ho sé. Sabia que jo era ell, que sense ell jo no era. I de fet, encara ho sé. Perquè jo ara no sóc ningú. No sóc ningú sense ell.

Ven, cálmate no llores más, si cierras los ojos verás que sigo junto a ti, que no me iré sin besar una de esas lágrimas que van desde tu cara al mar, la vida viene y va y se va...

Perquè jo sóc petita i vulnerable, el necessito per poder somriure. És com la benzina que m'anima a enfrontar als demés. A mirar el món amb foc als ulls, amb la mirada decidida i el cap ben alt.

Salgo del portal, quiero morir. Tú en la habitación, llorando por mí. Tú me has hecho tan feliz que siempre estaré a tu lado, cuidando de ti.

Què faria jo si tu marxesis? Si em deixesis aquí, enmig de tota aquesta fosca. Que faria jo en aquesta foscor si tu ets la meva llum, com una petita cuca de llum que m'il·lumina el camí, perquè no em perdi i no caigui pel camí, perquè no ensopegui amb cap pedra, seguin-te a tu, a tu i a ningú més.

Ven, cálmate no llores más, si cierras los ojos verás que sigo junto a ti, que no me iré sin besar una de esas lágrimas que van desde tu cara al mar,

Que es fonguin totes les llums del planeta, que s'acabi tota l'aigua del món, que desapareguin totes les ànimes bones que m'envolten, que es sequi el mar i es fonguin les muntanyes, que les llàgrimes no tinguin fronteres i els cors trencats no trobin els seus bocins. Que caigui el món si cal! Però tu, tu no, ara no, no un altre cop, no em deixis. Queda't per besar-me les llàgrimes que s'escapin dels meus ulls quan el cor em digui prou, queda't per dibuixar-me un somriure sincer quan tot sigui nit, queda't per espantar les ombres i atreure els somnis...
Queda't per mi...

la vida viene y va y se va...

Queda't si m'estimes.










[Adiós- La Oreja de Van Gogh]




*t'estimo* Perquè ara el sol no brilla i la nit ha enfosquit encara més. Perquè et tinc el cap ara més que mai. Perquè t'estimo. Torna...si m'estimes.