=( Don't wanna cry
La música que sona de fons i el cap en blanc.
No puc somriure, he perdut les forces per fer-ho. Sento les llàgrimes en els meus ulls. Sé que volen sortir però no les deixo. No vull plorar. Ara no, ara toca estar contenta. Però, qui diu el que toca fer en cada moment? Ho dic jo. Jo i ningú més.
I recorro la mirada per la finestra. El sol ja ha baixat i la fosca ara s'escola per cada esquerda de carrer, per cada comisura de cada somriure de cada infant. La lluna aquesta nit brilla més que mai. Tan debó els meus ulls brillesin amb la mateixa intensitat. Tan debó brillesin per la força que tenen i no pas per les llàgrimes que ja vessen incontroladament. S'emporten la meva espurna, aquella que els feia viure cada dia amb un verd fosc desafiant.
M'agradaria pensar que no depenc de l'amor per ser feliç.
M'agradaria deixar la tristesa en una capseta tancada amb pany i clau, i llençar la clau al mar, i que es descomposés, i que no hi hagués cap clau mestra capaç d'alliberar aquesta tristor.
=( so sad
*me la quedo per mi*
No puc somriure, he perdut les forces per fer-ho. Sento les llàgrimes en els meus ulls. Sé que volen sortir però no les deixo. No vull plorar. Ara no, ara toca estar contenta. Però, qui diu el que toca fer en cada moment? Ho dic jo. Jo i ningú més.
I recorro la mirada per la finestra. El sol ja ha baixat i la fosca ara s'escola per cada esquerda de carrer, per cada comisura de cada somriure de cada infant. La lluna aquesta nit brilla més que mai. Tan debó els meus ulls brillesin amb la mateixa intensitat. Tan debó brillesin per la força que tenen i no pas per les llàgrimes que ja vessen incontroladament. S'emporten la meva espurna, aquella que els feia viure cada dia amb un verd fosc desafiant.
M'agradaria pensar que no depenc de l'amor per ser feliç.
M'agradaria deixar la tristesa en una capseta tancada amb pany i clau, i llençar la clau al mar, i que es descomposés, i que no hi hagués cap clau mestra capaç d'alliberar aquesta tristor.
=( so sad
*me la quedo per mi*
posted by OLGA! at 7:12 p. m.
4 Comments:
et quedes per tu la clau de la tristesa?
petó.
no trobo el moment per llençar-la al marc, sempre hi ha coses per guardar a la caixa..
=( too sad
Veuràs que si comparteixes el que hi ha a la capsa, amb ajuda la podràs tirar al mar.
Don't be sad!!
=)x 1000000000000x100000000000
vaaaaa, somriu!
Tu esculls cada moment, cada intensitat. Potser hauries de provar a deixar més lliure, que flueixin sols...
Compte amb la caixeta, que pot petar. Preferiria escampar els malsons amb un somriure... Que vegin el vent.
Tots vivim de l'amor, a alguna o algunes coses. No tots s'ho mereixen... però no sóc la millor per dir-ho!
aquí a tothora, la centralita.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home