dimecres, de març 08, 2006

un príncep

Pensa el que vulguis,
que jo ja ho estic fent.
Estima a qui vulguis,
jo ho vaig intentar en và.
Marxa allà on tu vulguis,
que jo on sigui t'esperaré.
Crida a qui vulguis,
jo sempre et sentiré.
Plora fins que rebentis,
però si us plau torna a somriure.
No tornis si no vols,
a mi m'és igual plorar cada nit.
Viu la vida que tu escullis,
ja que jo no tinc elecció.
Somriu tendrament com un nen,
jo simularé haver-te oblidat.

I si algun dia tots els punts de vista canvien, jo seré la primera que secarà les llàgrimes somrient per un altre.




















*però ara no em demaneu que sigui feliç, perquè hom sap que no puc somriure si ell no hi és.. i si, és el meu príncep vermell, el que tan em fa patir, però és el meu i no el vostre...

=( so sad

1 Comments:

Blogger carlota said...

tot teu, si ell et fa feliç.

t'esbroncaré, com sempre, perquè intentes viure del record. però ja ho saps.

=) be happy, ma fleur.

9:57 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home