m'agrada

M'agrada l'olor del café, l'escalfor de la tassa, el sucre reposat al final, el gust endolcit, l'espuma dels llavis, els volts de la cullereta, la gota que vessa, el brunzit de la màquina, els badalls del matí i el despertar del café.

M'agraden els bars atapeïts, el parlar de la gent, l'agitació dels cambrers, la dringadissa de la campaneta quan s'obre la porta, el soroll de les cadires quan s'enretiren, les taules sense parar, el terrabastall dels gots en caure, l'olor de les comandes, que em freguin l'esquena en passar, la canalla corrent entre les taules, els riures dels enamorats, el terra recent fregat, el so de les pàgines del diari quan són passades, les mirades de cua d'ull, les converses inacabades, els vellets ja cansats i els sospirs perduts en el café.

M'agraden els dies d'estiu, la calor dels matins, la brisa del mar, la roba de li, les pedres que cauen sobre el riu, les migdiades sota els arbres, les marques de dormir pel cos en despertar, les excursions de tot el dia, els migdies de xafogor, les cortines onejant lliures, el vent que m'acaricia i em desperta, els dies que mai acaben, l'aire corrent entre les faldilles, els colors pastel, le sèries repetides dels migdies, el soroll dels ventiladors, els ventalls de colors, els glaçons per dins de les samarretes, els barrets a la última moda, les tombarelles a la gespa, les capbussades a la piscina, les mirades perdudes per la finestra, les esperances renovades, la calma de les nits, els globus d'aigua, les mirades indecents, les sandàlies descordades, les faldilles fins als genolls, les passejades per Barcelona, les ampolles d'aigua al congelador, estirar-se als bancs del port, els dies irrepetibles, les gavines en el mar, els gelats de llimona, les espardenyes trencades, les galetes amb nocilla, descansar al terra fred entre amigues, parlar amb amics fins tard, no parar mai de riure i el gel que es fon entre el café.

M'agrada pujar a la Cerdanya, sortir del túnel, els paissatges nevats, les flassades de flors eternes, el sol entre les muntanyes, els carrers empedrats, els pobles tranquils, el cant dels grills, les nits fresques, els diumenges de mercat, el cel descobert, la festa del Llac, les estrelles que mai s'amaguen, el fred entre les mantes, les fotografies rera els arbres, els crits a les excursions, les benvingudes als amics, pensar en distàncies, plorar sota un gran llibre, els records d'un amor, les llàgrimes a la finestra, els noms en el vaf dels vidres, les partides de badmingtoon, el vent que em despentina els cabells, els cabells i les vaques pastant en els camps, l'olor de les baguettes recent fetes, els toterreny pels camins, les pedres xutades, el murmuri dels rius de muntanya, el gel que es forma sobre els llacs, les passejades en barca, els berenars en una galeria bora l'estufa, les esquiades entre riures i records, els monitors d'esquí, vestir-se al cotxe, baixar les ulleres de ventisca lentament pel casc, que em cordin les botes amb força, els anys nous amb sorpresa, les mirades de vergonya, els missatges per sota la taula, les portes que s'obren sufocades de fred, els vídeos grabats en baixades solitàries, els pàrquings plens, les cocacoles al bar de l'hotel, les converses telefòniques infinites, els intercanvis d'anècdotes, els plors del comiat, les cançons al cotxe, els amagatalls al jardí, els reportatges fotogràfics de la Masella, la calor a ple sol, els records d'infància i llevar-se al matí per l'olor del café.

M'agrada somriure estúpidament, perdre la mirada en els núbols, no pensar, els ulls endolcits, la vermellor de les galtes, els bots del cor, les mans fredes que em tapen la cara, el ble de cabells que entendreix l'escena, mirar la gent i no veure-la, caminar a poc a poc, dibuixar lentament un somriure, recargolar els cabells entre els dits, sentir la cara calenta, enretirar els cabells perquè corri l'aire, recordar alguna frase bonica, les quimeres en el bus, les esperances innocents, creure que tornarà, el mal d'amor dels múscols facials, tancar els ulls molt fort, intentar recuperar la serietat i quedar-se en l'intent, les mirades que ho diuen tot i perdre el món en l'espesor del café.

M'agraden els meus cabells, que caiguin espesos bora la cara, les puntes obertes, amagar els somriures, enfonsar la cara en ells, quan em freguen l'esquena nua, recollir-los ben alt, enretirar-ne algun ble que em molesta, poder cambiar l'expressió de la cara, que m'amaguin els sentiments, enrosacar-los ben fort i deixar-los anar, pentinar-ne capes, els tupés d'estar per casa, els monyos amb pals xinesos, veure com creixen a dies, les rivalitats de colors, secar-los a l'aire lliure, el serrell banyut dels matins, les trenes en ocasions especials, les mirades entre cortines, les estirades entre estudis, les carícies dels patis, que brillin sota el sol d'estiu, quan cauen com una cascada, que no es deixin domesticar i quan es submergeixen per accident en la tassa de café.

M'agrada tornar a casa, trepitjar terra ferma, les mirades que busquen i troben, la meva ciutat, els xiuxiueigs entre llàgrimes, l'alegria de ser-hi, el consol dels carrers, les passes d'or, eels carrers que resten com sempre, les vides de la gent que no cambien, aturar-me als semàfors bocabadada, no tenir por, les mirades maternals cap a la ciutat, escoltar el que em diu, girar el cap i trobar-me-la tan bella com sempre, els secrets amagats en ella, tocar les parets i saber el que em transmeten, vessar llàgrimes de tot i de res, les escapades per refugiar-me en ella, els vistes panoràmiques des del mar dels meus ulls, les mil i una històries que té, comprendre que sóc seva, els guiris del centre, els coloms de Plaça Catalunya, defensar-la com si m'hi anés la vida, tornar a cridar terra lliure, les estelades a les parets, les senyals del passat, sentir que he de lluitar per alguna cosa, les postes de sol en solitud, esperar en un cau de contes, perdre'm per carrers i sentir-me a casa, resseguir la ciutat amb el cor i no amb els ulls, caminar badant, els cotxes sense destí final, la gent que mai s'atura, les súpliques d'ajuda mai escoltades, els bars de cultures i ètnies, mirar al terra i no al cel, mirar al cel i no endavant, aturar-me en un punt i no voler avançar, imaginar-me el seu passat, els mims de les rambles, les madalenes de l'starbucks, els parcs amb records, el zoo de quan tots èrem petits, les passejades amb una amiga especial i dormint-me en ella prenent-me un café.






















*No deixis comentaris, perquè de la mateixa manera que he borrat els meus del teu blog borraré els teus del meu. Començo a pensar que, per variar, estava equivocada i ets pitjor que els altres. Ara sóc jo la que no et vol tornar a veure mai més.*










=( so sad