divendres, de març 10, 2006

I et ploro

Una mirada perduda. I vençuda. Cansada de tot. Potser d'esperar. Fins i tot de somriure. De fingir.
La pell de gallina. És freda. Té fred. El fred s'ha escolat per dins. No marxarà. És un fred de por. De solitud.
Un cor que plora. Està sol. No vol estar-ho més. Però és inevitable. Ho intenta en va. Sempre es queda sol. I fred.
Les mans que busquen. No troben. Tremolen de por. De fred.Tremolen. Volen que algú les agafi.I no les deixi anar. Mai.

Mai més. Que les agafin i no les deixin anar. No sentir mai més la por. Que estan soles. Ningú les estima. No somnien amb elles.
Fred d'estiu. Té fred de por. S'està trencant. Esquerdes. Irreparables. Plora per les comisures. No batega. No viu. Només plora.
De solitud infinita. Ja no confia. Mai voldran tocar-la. Ni apropar's-hi. La rebutjaran. Els rebutja. S'esquerda. Plora. Pell morta.
Fingir cada dia. I no poder parar. Un joc sense final. Una partida perduda. Però encara jugant. Es perd en els seus llavis.Records.


I de cop, tot deixa de tenir sentit. Tot dona voltes. I records. I moments. I paraules. I mirades. I llàgrimes. I somriures. I alegries. I solituds. I estius. I hiverns. I trucades. I missatges. I cançons. I somnis. I ..I...I...I el cop. I vas marxar. I jo no m'ho creia. I no m'ho volia creure. I mai m'ho havia plantejat. I creia que sempre estaries aquí. I pensava que encara quedava molt. I esperava poder-ho arreglar. I tenia esperances. I somreia. I deixava de somriure. I vas marxar. I no tornes. I no ho he arreglat. I tinc la culpa. I sóc culpable. I vaig ficar la pota. I vaig estimar-te. I no puc oblidar-te. I menteixo parlant en passat. I et busco. I no et trobo. I ploro. I no deixo de plorar. I em faig mal. I vull estar amb tu. I penso en altres. I en el fons tots són tu. I no puc viure. I no puc respirar. I intento pensar en altres coses. I moro. I m'ofego. I ploro. I no paro. I et recordo. I et ploro. I em culpo. I et vaig perdre. I no tornaràs. I ploro. I no somric. I el cor s'encongeix. I vull engegar-ho tot. I sóc dues. I penso en tu. I alhora penso en altres. I no sento. I no visc. I encara t'espero. I encara et busco. I em repeteixo.

...i t'ho repetiria fins que acabés tot l'aire que em queda...

...t'estimo...








=( so sad

2 Comments:

Blogger Underneath said...

Els sentiments com l'amor ens omplen tant que sempre ens fan veure les dues cares de la moneda, la dolçor i l'amargor...


àniiiims!
smile =)

10:55 a. m.  
Blogger carlota said...

ooo ca macu

6:13 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home