Cop

Caminant pel carrer. Amb la mirada perduda. Les llàgrimes cauen. No deixen de caure. Aquests dies només cauen llàgrimes. Llàgrimes i més llàgrimes. Se m'empapa la samarreta. L'aigua em vessa per la pell. Traspassa els teixits. I les barreres. No deixen de sortir. Com grans cascades. D'aigua salada. I el cap que em tremola. Està emboirat. No puc sentir. Ni pensar amb claredat. I ploro. Per dins i per fora. No deixo de plorar. No puc. Em fa mal. Tots em fan mal. Em fas mal. M'has fet mal. Me n'estas fent. Deixa'm en pau. Estic patint. Estic plorant. Vull desapareixer. No somriure. Que no em somriguin. Ni m'ho demanin. I ploro. I pateixo. I no veig. I de cop me n'enrecordo. I ploro més fort. I em fa mal el pit. I sempre sóc jo la que m'ho empasso. I a qui ho carreguen tot. I m'ofego. I vaig frenant. I el cor no em batega. I em batega alhora molt ràpid. I ploro. I em desfogo. I continuo patint. I no recordava plorar tant per ningú. I tot es va enfosquint. I la gent es torna borrosa. I tot de veus que parlen. I la ciutat dona voltes. I tots són cavallets de fira. I em marejo. I no enfoco. I m'ofego. I ploro. I cauen llàgrimes. I ara cauen al terra. I no cauen soles. I cauen amb mi. I el pit que es mou ofegant-se. I tot s'enfosqueix. I em cego de llàgrimes i foscor. I les llàgrimes es mesclen entre els cabells. I cau el pal que els recull. I cauen per l'esquena. I es mullen en llàgrimes. I m'ofego. I no respiro. I em fa mal. I m'has fet mal. I em continuen fent mal. I no puc respirar. I vull cridar. I no puc. I tot és negre. I tot s'apaga. I no respiro. I no ploro.
Caic.
D'un sol cop.
Deixant de plorar.







...tan de bó el cop arribi ja, perque fa mal, no respiro, no veig, no enfoco, no puc parar de plorar, no sento, només ploro...


=( so sad