Sota l'ombra d'un somni
Sento el fred acariciant-me les cames. Com una fresca que calma la xafogor de l'estiu. Se m'enganxa la pell al terra, que va perdent fredor a mesura que les agulles del rellotge corren. La faldilla que cau en forma de cascada sobre el terra. Amb plecs de neu i arrugues de montanyes. Fins als genolls. Ara destapats. I l'aire que corre en forma de vent. Un vent lliure que em fa onejar els cabells. Que em fa estremir. Un calfred. Que em recorre tota l'espinada. I em fa sentir buida. Sense res. Ni sentiments. Ni res. Tan sols esperant. Esperant una senyal. Un somriure. Un àngel que em salvi. Un... Algú que m'estimi.
Tombo el cos cap al terra. I m'estiro. Recolzo el cap en l'humida herba. Mirant el cel. Els núvols. Somnis i quimeres, que ara se que mai seran possibles. Els núvols comencen a variar formes. Borrosament els perdo de vista. I en lloc d'això només em queden llàgrimes. Que cauen com sospirs. I es confonen amb els cabells. I l'herba. Es tenyeixen de verda clorofil·la. I continuen caient. Fins a formar petits bassals amb la terra. Caus de somnis. Mai complerts. Pensaments inacabats. Portes tancades i finestres onejants. Flors trencades, per la rossada i les llàgrimes. Amb pètals ingenus i innocents, no culpables de res, tan sols de viure, enganxats en un terra, sobre una noia que plora i els inunda. I parpellejo i encara en cauen més. Com xiuxiueigs en la foscor. Que demanen ajuda. Una ajuda que es perd entre els núvols. Sense arribar mai a algú que les senti. Ningú em pugui ajudar. I jo mentres vaig buscant i enviant missatges en bombolles de llàgrimes. Potser algun dia algú en sent un i potser decideix ajudar-me.
Però per ara em quedaré tombada a la gespa, mirant el cel i les montanyes, la neu com cau entre els prats florits. Adormida a l'ombra d'un arbre. Amb l'aire corrent entre les cames. I la faldilla onejant al ritme del vent. Plorant i xiuxiuejant. Demanant entre sospirs una mà que no em deixi mai sola.
And somwhere in my head, there's something keeping saying : "never give up on the things that make you smile"
Tombo el cos cap al terra. I m'estiro. Recolzo el cap en l'humida herba. Mirant el cel. Els núvols. Somnis i quimeres, que ara se que mai seran possibles. Els núvols comencen a variar formes. Borrosament els perdo de vista. I en lloc d'això només em queden llàgrimes. Que cauen com sospirs. I es confonen amb els cabells. I l'herba. Es tenyeixen de verda clorofil·la. I continuen caient. Fins a formar petits bassals amb la terra. Caus de somnis. Mai complerts. Pensaments inacabats. Portes tancades i finestres onejants. Flors trencades, per la rossada i les llàgrimes. Amb pètals ingenus i innocents, no culpables de res, tan sols de viure, enganxats en un terra, sobre una noia que plora i els inunda. I parpellejo i encara en cauen més. Com xiuxiueigs en la foscor. Que demanen ajuda. Una ajuda que es perd entre els núvols. Sense arribar mai a algú que les senti. Ningú em pugui ajudar. I jo mentres vaig buscant i enviant missatges en bombolles de llàgrimes. Potser algun dia algú en sent un i potser decideix ajudar-me.
Però per ara em quedaré tombada a la gespa, mirant el cel i les montanyes, la neu com cau entre els prats florits. Adormida a l'ombra d'un arbre. Amb l'aire corrent entre les cames. I la faldilla onejant al ritme del vent. Plorant i xiuxiuejant. Demanant entre sospirs una mà que no em deixi mai sola.
And somwhere in my head, there's something keeping saying : "never give up on the things that make you smile"

2 Comments:
never give up on things that make you smile...
just remember
you've got your friends by your side.
uo!
m'agrada la teva vessasnt surealista!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home