Somriure d'estiu

Un cotxe blau que tot just ha aparcat. S'obre la porta, lentament, sense presa. Un peu acompanyat de l'altre es recolza en el terra. Una pausa. En surt un braç. Nu. I una noia. De cabells castanys. Vesteix amb texans amples i samarreta negra de màniga curta. Amb all stars. La seva estètica no acompanya la del cotxe luxós del qual acaba de baixar. En treu una bossa de sac de color blanc i se la penja a l'espatlla. De dins, en treu les ulleres de sol. Porpres. Brillants. Com els seus ulls. Verds. En treu el mòvil també. Obre amb el polze la tapa, marca uns nombres i se l'emporta a l'oïda. Murmura un parell de paraules i torna a penjar. Es tomba altre cop cap al cotxe. I en treu una ampolla d'aigua. La destapa i en beu. És fresca. I la gola es mou amunt i avall mentre es calma la sed. Torna a guardar l'ampolla. Aquest cop en treu un barret. De color negre, també. Se'l col·loca despreocupadament. Els cabells li surten per baix. I cauen per l'esquena. Llargs..i brillants. I també cauen per davant, per sobre els ulls. I el pit. Ara si. Tanca la porta i es gira cap a la nena petita que hi ha darrera seu. S'ajup i li col·loca bé els pantalons i la samarreta. La nena li diu alguna cosa, que li fa riure. És un riure fresc, viu. D'estiu. Un riure d'estiu. La nena petita també riu. No sap què és el que li fa riure, però riu. Com la seva germana. Les noies riuen. Riuen estiu. La gran es redreça. Mira al seu voltant. L'home que l'acompanya està tancant el cotxe. I les mira. Embadalit. D'estiu. Agafa la petita i la puja a les seves espatlles. Com una prolongació de la columna vertebral. La nena mira cap amunt. El sol. Somriu. Estiu. La noia, al seu costat, s'ajup per collir alguna cosa. Del terra. Una moneda. De cap per aball. La tomba. Així qui la vegi tindrà sort. Una moneda boca amunt dona sort. I somriu. En saber què això farà sentir algú millor. Es redreça. I pensa que ja ha passat. Que és estiu i és a Barcelona. Amb això en té prou. No necessita res més per ser somriure. Ara. Només vol viure l'estiu. I somriure. Somriure un somriure d'estiu.




....amb ningú més que ella....
















*Vull somriure d'estiu, amb això i Barcelona en tinc prou. No us necessito per res. No em podeu ajudar en això, ara és cosa meva baixar de Disneyland o abandonar la sala de balls venecians...ara és cosa meva, i ja he pres una decisió*

=) vull somriure