cada any per any nou...

Nevava i,
per variar,
hi havia un sopar,
amb amics,
desconeguts
hipocresia
per sobre
de tot.

Preparada
per morir
d'avorriment,
davant
una taula
amb gent
hipócrita i
avorrida.

Una sorpresa
especial,
una trobada
que ara,
és tradició
de cada
any nou
allà dalt.

Nevava
però jo somreia
perquè la meva
sorpresa i
la llarga
espera
s'havien
trobat
sota un
llençol
de neu.

Pocs dies,
però intensos,
molt riures
de neu i aigua,
llargues converses
i coses per explicar
poc temps per conviure
però ben aprofitat.

I
obviament
el
darrer
dia
molt
massa
plors
i
més
plors
i
les
llàgrimes
eren
infinites
i
semblava
que
mai
acabarien
però
al
final
van
acabar.







*I ara ets el meu príncep dels somnis que apareix cada any nou, en el mateix lloc, envoltat del mateix paissatge, per fer-me somriure amb aquell somrís de neu innocent*



=( so sad