Contes de fades

Vull creure que no ets tu
el príncep blau de conte de fades
que un dia vindrà a buscar-me a cavall
per dur-me amb ell a les quatre parts del món.

Tampoc vull creure que no seràs tu
qui em dongui aquell bes tan dolç com la mel
que em fagi embogir d'amor, desfent-me a poc a poc
entre els teus braços marcats pel nostre amor.

No et vull ni imaginar per un instant
agafant-me i rodejant-me, embolicant-me en seda
per després no deixar mai de xiuxiuejar-me
ben a prop, tendres promeses d'amor etern.

No vull creure-ho, si no veure-ho;
no vull imaginar'm-ho, si no recordar-ho.
Vull tenir-te tan a prop com ho està la neu
dels plors quan vessen.
Vull tenir la certesa que no deixaràs mai d'estimar-me
com aquell qui sap que mai deixaré de dir-te que t'estimo.




[NO EM DEIXEU ANONIMS OSTIA!]


need to*