no, nina, no

No parlo a les nines. Ara no. Perquè ara la nina em diu que segueixi els meus somnis, però sé que aquest cop no li he de fer cas. Deuria fer-ho, ho sé. Però no puc ser tan egoísta, no puc deixar-ho tot i marxar pensant només en mi mateixa i en els meus desitjos. Però, d'altra manera, qui ho farà sino? Ningú. Ningú complirà els meus somnis per mi, ningú els farà realitat, ningú viurà les experiències per mi.
No nina no, ja ho he decidit. No puc marxar. M'hi he de quedar, pels que m'envolten i, suposo, que potser també per mi. Deixaré volar la imaginació i les fantasies, que marxin volant amb el vent i m'acaronin la cara quan estic dormint arraulida en els meus somnis. Continuaré sent una de les moltes noies que no van darrera els seus somnis per por. No abandono, t'ho juro que en cap moment he pensat en deixar-ho córrer. Però, si més no, duran dos anys em quedaré aquí. No serà el mateix marxar amb 18 anys perquè ara encara sóc innocent i ingènua.
Saps, nina? Aquest any ja anat de poc que no la perdés, la innocència. Ha trontollat massa i s'ha tornat feble. Deu ser perquè em faig gran. Però darrerament sento que ha tornat. Enfortida i amb noves forces,
No sé que dir-te, nina. Potser canvio d'idea al darrer moment i agafo l'avió i surto corrents darrera els meus somnis.

















++++kina merda, vull marxar+++++