imu*

Crec que allò de que si tu marxaves a l'escola industrial o a la Massana jo marxava a l'insti un altre cop, no es podrà cumplir. I em fot eh?! T'enrecordes el dia que ho vam dir??!! I tu dient-me: doncs marxa a l'insti!! jaja Però dp em van dir: no, et kedes al cole. i jo em vaig haver d'aguantar.
I el dia de la Festa Major, amb la veu de l'Èric dient allò de moments que dificilment es repetiran i les fotos de tots, ja ens vam kedar tovetes. I dp al lavabo em va pillar la plorera xk et vaig veure allà rient i tal i vaig pensar: joder i l'any que ve que farem sense ella? I et vaig anar a abraçar i tu també et vas posar a plorar. I les dues ploràvem i la insensible ens deia pavas. Però era igual perquè no m'importava el que deien els altres, només podia veure tot de moments divertits de tots aquests anys passant pel meu cap.
Com les sortides que feiem l'any passat de 2 a 3 al barri de la Mercé les 3! I quan ens vam apostar un café a que em quedava en sostens allà enmig de la muntanya i em vas dir vale! i em vaig treure la samarreta i me la vas prendre i et vas fotre a corre i jo cagada de por jajaj. O quan ens posàvem a prendre el sol allà dalt a la pista i acabàvem igual de blanques i acalorades! I te'n podria dir un monton de l'any passat, perquè de debó que n'hi va haver molts.
I d'aquest any també! Les x de gimnàs, la x de moco! El sapolga i olgape! Lo de sapelines! Depilados! El treball d'anglés, que semblàvem guenyes de mirar tan la Dafne (XD), el viatge d'Andalusia!!!!!!!!! Els de demá, el sopar de fi de curs...tururu, la Lelly Kelly..juju
Deixant els records a part...només et volia dir que et trobaré molt a faltar i que res serà el mateix, ni la classe ni re! Qui em deixarà ara el cabell? Qui serà ara la boja de la classe? Qui m'explicarà històries rares (com takes vermelles xD)? Qui? Qui?
Seria molt injust dir-te no marxis kedat, xk a part que al cole no fan el batx. artístic seria com tallar-te les ales (i la llibertat. com el teu dibuix juju). Però vull que sàpiques que m'has ajudat molt, que m'has fet somriure i riure (acabar rient pel terra) quan estava malament i que sempre que ho he necessitat, has estat allà.
Diuen que les amigues de debó sempre es conserven. I encara que ho veig molt xungu xk aixó mai s'acaba cumplint, sempre ens quedaran les visites d'exalumnes (Sta cecilia, nadal, festa major, castanyada, panellets, fi de curs, etcc) i sempre ens kedarà creure en que no totes les amistats se'n van a la merda i menys la nostra!!!
PEr tu Sape, perquè ets de les millors amigues que he tingut i de les que més he apreciat, va dedicada akesta parrafota sentimental de noies pavas que ploren molt.
I per tu, van dirigits tots aquests super petons de maduixa!

patunitus sapelines!!** you and me*