dissabte, d’abril 29, 2006

records

No ploris, si et plau no ploris més.
No m'agrada veure't plorar...
Em poso trist
M'encomanes la tristor
Si us plau somriu
Un cop més,
somriu un cop més
tan sols un cop.
És l'únic que et demano.


Avui, a la tarda,
t'he vist a la parada del bus..
estaves ben posada.
Ben posada? Com un gerro?
nono, com una model..
apa, no diguis bajanades!
un somriure perdut en unes línies
perdut en el record.


Encara plores,
i m'enyores i m'entristeixes.
Saps quin era el motiu oi?
Encara l'és? Diguem que no...
Jo t'ajudaria, però ja saps
que només tu pots arreglar-ho.
Si, per un cop, deixesis les pors
i seguisis els somnis,
potser veuries que la foscor
és només l'absència de llum.











need to* (21 dies)

1 Comments:

Blogger OLGA! said...

si em vols dir alguna cosa, posa abans el teu nom

9:42 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home