Recordar passat

Recordar
que t'he perdut
Recordar
que ni et vaig tenir
Recordar
el ja oblidat
Recordar
quan encara podia sentir
Recordar
el que és l'amor
Recordar
com et vaig estimar
Recordar
que encara t'estimo
Recordar
papallones a la panxa
Recordar
mirades creuades
Recordar
sortides no pensades
Recordar
somnis eterns
Recordar
quimeres properes
Recordar
neu d'amor
Recordar
dies de tu
Recordar
busques incertes
Recordar
somriures estúpids
Recordar
significar felicitat
Recordar
amor
Recordar
com t'estimava
Recordar
que encara t'estimo
Recordar-te
a tu






*t'estimo



(tornem al ball de màscares?)




Per cada text que pengis d'un record, en penjaré jo un altre entre llàgrimes...













=( so sad

Tornada

He baixat la mirada al terra, tancant els ulls sota una cortina d'esperança i he anat girant el cap lentament cap a ella. La brisa marina em fregava l'esquena i un lleu so de mar em feia pessigolles per les orelles. Quan els he tornat a obrir, era davant meu, tan bella i elegant com quan la vaig deixar. Amb cada sospir d'anhel m'anava donant la benvinguda. I les llàgrimes han aparegut als meus ulls. Eren llàgrimes d'alegria en saber que ja sóc a casa. He caigut al terra i he somrigut mentre els llavis s'humitejaven amb la sal de la tornada. Les pestanyes totes molles i les pupil·les brillants que resseguien tots els racons encara no descoberts. I he vist la gent que seguia la seva vida, una vida que mai s'atura, que sempre continua endavant...una vida que ara ha tornat a ser meva.







No sé si algú m'entendrà però de fet tampoc m'importa. Entenc que la gent no entengui les llàgrimes per una ciutat. Però per mi no és només una ciutat, són les meves passes, els meus sospirs, els xiuxiueigs en la foscor, l'aire que m'envolta, les mirades decidides, els moviments a cegues, el respirar de cada dia...
























=( so sad

Ojos halógenos

Las mujeres de mirada clara,
Sólo me han dejado cosas malas
Verdes mares de lamentos
Pero alguna extraña luz titila
Desde el interior de tu pupila
Que desata lo que siento.

Me iluminan, me calientan, me guían en la tormenta
Ya no podré vivir sin tus ojos halógenos

Tu mirada irradia una tristeza,
Que penetra hasta la niebla espesa
Como dos potentes focos
Aunque tengo miedo no lo niego
Que tu luz me este dejando ciego
Me conformo con muy poco

Me iluminan, me calientan, me guían en la tormenta
Ya no podré vivir sin tus ojos halógenos
Me iluminan, me calientan y ahora me estoy dando cuenta
De lo que significan tus ojos halógenos



























*Don't wanna know anything, don't wanna smile anymore, don't wanna hope more dreams... cannot say anything, cannot cry, cannot live without love*







=( so sad!

viatge en autokar

Els moviments ràpids del cap , que gira a dreta i esquerra desprenent somriures. I aquell serrell fent pessigolles als ulls, demanant carícies i amagant secrets. Els cabells que reflecteixen els somnis intermitents del sol.

Riures descontrlats que travesen el vidre en moviment, recorrent aquests paisatges forasterament extranys i arribant a les quatre puntes del món. Recargolant-me per dins i per fora, respirant somriures i xiuxiuejant sospirs.

I un somriure que es perd entre els cabells, desfent-se en labertints de serps i dibuixant la llum del matí. L'horitzó dels meus cabells s'acaba on comencen els meus somnis.

Els cabells desfent-se sobre l'esquena i caient sobre el pit acollint-lo en abraçades empapades de sol. De cua d'ull, el daurat sègol demana que el busquin, que el trobin i el cargolin entre els dits, suau com l'abric d'un gos. Com una esponja que em roba mirades i pensaments, restant seca i buida davant d'aquestes primes fibres.

Pujo la mirada del paper tan a poc a poc com m'ho permeten les parpelles, recorrent cada línia de cada quadrat, clavant la mirada en els núbols, enfonsant-la en vapor, obrint-se pas.





























*I've felt better than now*

*I don't know what do I have to feel*



















=( so sad

somriures estúpids

Aquest somriure tan molest que no me'l puc treure de sobre. Em fa feliç riure'm de tot i de res alhora. I enfonso el cap entre els meus cabells, respirant la claror que em transmeten, tots ells ben remenats, amb un toc de bogeria desendreçada. I mentre estic envoltada en ells, recordo perquè sóc feliç i això em fa encara més feliç. I ric estúpidament tapant-me la cara amb les dues mans. Ja ho diuen, que l'amor és estúpid. Però tampoc estem parlant d'amor! Què dic! Em refereixo a una alegria incerta que fa dies que vaga sense fita pel meu cap. I faig bajanades i coses que potser no hauria de fer. Però és que m'és igual! M'agrada tornar a sentir aquest ensomiament extrany i sentir que estimo el món. Sentir que és estiu, que la llum d'estiu corre per la sang fent-la bullir amb espècies diverses sense sentit. Aquesta sensació de no saber el que estàs dient, que tot el que escric és en va i és inútil, però que alhora m'empeny a mirar les coses des d'un altre punt de vista. Caminar amb la mirada al cel, inventant figures en els núbols i somiant quimeres segurament impossibles. I torno a pujar el cap, alliberant-la de la calidesa dels cabells d'àngel, sento que em freguen la cara que ja em crema de neguit. I pujo la mirada a la pantalla per repasar el que ensomiada he escrit...
I només puc dir...





















...akesta és per tu...












merci x aket somriure


=) so happy

Anyway, I keep on dreaming

Havia tancat la porta del despatx reprimint les llàgrimes que volien sortir des de feia hores. Havia pujat les escales alhora que les faccions s'anaven deformant amargament i el cor se li anava encongint en el pit. La respiració s'entretallava, sentia que s'ofegava i tot li donava voltes. No podia respirar. S'estava ofegant. No hi havia ningú. Estava sola. Volia estar sola. Les llàgrimes ja vessaven incontroladament. No podia deixar de plorar. Obrí la porta de l'habitació i es llençà al terra plorant desconsoladament, les galtes empapades de llàgrimes i els ulls entel·lats de tristor. S'estirà al llit perdent-se en les estrelletes fluorecents del sostre i notant que la vista s'encegava de negre. Les respiracions ofegades no la deixaven agafar aire. La mà al pit estrenyia fortament la samarreta, com un intent de respir fracasat. Les llàgrimes que dibuixaven un caminet pel costat dels ulls, perdent-se en els cabells ja humits i colant-se per les orelles calentes de dolor. Va apagar els llums i es restà uns instants a les fosques, repasant tot el que li havia dit. De debó valia la pena? Mai l'havia tingut com a pare...perquè encara s'empenyava en recuperar una cosa que mai havia existit? Va mirar al seu voltant, i va recaure en el tros de tela penjada de la paret. A les fosques només semblava un tros de tela, a les fosques. La respiració tornà al seu ritme pausat i les llàgrimes secaren els ulls de tristor. No tornà a somriure, però deixà de plorar. Sabia que no tenia pare, sabia que mai l'habia tingut. No el necessitava, ni necessitava els seus diners. No volia lluitar més per una lluita perduda. Per una lluita que mai havia existit. No tenia pare, però tenia una mare que sempre havia estat allà i mai l'havia abandonat. Qui sap fins quan...













































































...sóc orfe de pare, però no de mare...

























anyway,
=) so happy

*NO VULL QUE EM DIGUIN QUE NO*

No vull que decideixin per mi.
No vull que em diguin el que he de fer.
No vull que em diguin a quina edat he de fer cada cosa.
No vull que m'intentin menjar el coco.
No vull que m'ataquin sense escoltar-me.
No vull que no em deixin decidir el que vull fer.
No vull que em perjudiquin amb l'excusa d'estar protegint-me.
No vull que m'estimin si això em prohibeix ser lliure.
No vull que em diguin el que he de pensar.
No vull que em prohibeixin el que ara més vull.
No vull que generalitzin ni pluralitzin sense saber res.
No vull. No vull. No vull.

Hi vull entrar.
Hi vull ser.
Hi vull anar.
Hi vull participar.




...vull lluitar per allò que de debó estimo...



...no penso llençar la tovallola....

















anyway,

=) so happy

Cabells

Els cabells molls movent-se al ball del calor. Brillant sota el sol com els àngels daurats dels contes. Escampant-se entre els camins infinits sense destí final. Entortolligant-se i encreuant-se com serps inofensives en una selva de cotó sec.
Els cabells fregant-me l'esquena. Notant els calfreds sòlids movent-se amunt i avall.
Seguint cegament el meu cos, com un osset de peluix que va allà on el seu amo el porti. Plena confiança i cent per cent submissió.
Els cabells que brillen amb llum pròpia. Alliberant-se pel vent, una llibertat limitada. Com unes cadenes llargues però que,al cap i a la fi, són cadenes. Volen volar lluny, i quan creuen que ja ho han aconseguit, una forta estrebada els recull amb una llaçada obligant-los a doblegar-se formant una forma arrodonidament encerclada.
Els cabells vius i voleiants.
Els cabells brillants i sedosos.
Els cabells lliures però atrapats.
Els meus cabells.




...cada cop que em freguen l'esquena és com sentir que no estic sola en aquest món...


...els tinc a ells....


























=) so happy

=( Don't wanna cry

La música que sona de fons i el cap en blanc.
No puc somriure, he perdut les forces per fer-ho. Sento les llàgrimes en els meus ulls. Sé que volen sortir però no les deixo. No vull plorar. Ara no, ara toca estar contenta. Però, qui diu el que toca fer en cada moment? Ho dic jo. Jo i ningú més.
I recorro la mirada per la finestra. El sol ja ha baixat i la fosca ara s'escola per cada esquerda de carrer, per cada comisura de cada somriure de cada infant. La lluna aquesta nit brilla més que mai. Tan debó els meus ulls brillesin amb la mateixa intensitat. Tan debó brillesin per la força que tenen i no pas per les llàgrimes que ja vessen incontroladament. S'emporten la meva espurna, aquella que els feia viure cada dia amb un verd fosc desafiant.


M'agradaria pensar que no depenc de l'amor per ser feliç.
M'agradaria deixar la tristesa en una capseta tancada amb pany i clau, i llençar la clau al mar, i que es descomposés, i que no hi hagués cap clau mestra capaç d'alliberar aquesta tristor.


















=( so sad

*me la quedo per mi*

cabells daurats

Entre els núbols de la nit i els badalls de somnis, ha escapat un raig de sol.
El cel com un ventall de llum. Com un molí de somriures. Roda el cel. Roda la vida. Entre ventada i ventada se m'ha escapat un somrís. I les galtes han enrojolat d'alba matinera i pura calma.

Pujant lentament la mirada al cel, reseguint cada racó de la ciutat, sentint de prop cada calfred de matí. Sense pensar. Ni patir.

El vent desfà la llaçada que em recollia els cabells escampant-los així enalire, agitant-se per la suau brisa de llibertat.
I la cinta aletejant lliure pel cel, donant tombs vius, serpentejants.Posant-se delicadament sobre una fulla vernissada amb rossada gebrada. Encara remena la cua sense esma. I els cabells daurats brilant sota el sol d'estiu. I aquests movent-se en una lluita silenciosa. Desfogant la tempesta. Enfrontant-se al foc de la vida. Brillants de llum. Desprenent vida. Demanant. Suplicant. Xiuxiuejant.








....torna....















*he tornat, ara només faltes tu. tornaras? xk pregunto si ja sé la resposta? no, no tornaràs. M'hauria d'anar acostumant. Però és difícil acostumar-se a no tenir-te al costat...

*t'estimo


=) so happy

=) so happy

Ha tornat.
Pensava que mai passaria.
Ha tornat, per fi.
El meu somriure!
La meva alegria!
La meva hiperactivitat!
Les paraules que s'entrebanquen en voler sortir totes alhora.
Les ganes de viure.
El motiu per llevar-me cada matí.
L'espurna als ulls quan veig el sol brillar.

I aquest cop no és per tu.
No és per tu, ni per l'altre ni per aquell de més enllà.
Aquest cop és per mi.
Bé, de fet no sé com ha tornat
No sé pas com s'ha produit aquest miracle.
Però sóc feliç, altre cop.
I no, Carlota, no és pel que pots estar pensant.
I més igual si posant que sóc feliç no em comenteu.
M'és igual que només us preocupeu si estic trista, o si més no quan us ho faig saber.
Ara ja m'és igual, perquè torno a somriure.

He tornat.
Torno a ser la d'abans.
La de principi de curs.
Aquella que es passava el dia rient per tot i per res.
La que li faltaven 3 cargols i un parell de bulls..
He tornat i me n'alegro.

S'ha acabat pensar en coses tristes.
S'ha acabat plorar per no lluitar.
S'ha acabat evadir el sol del dia.

Torno a ser jo. I tot gràcies a alguna cosa misteriosa. (alguna sugerència, comenteu! jeje).
















*never give up on the things that make you smile

*no more sadness

=) so happy

Aparentment

aparentment era una fotografia de l'estiu de fa un parell d'anys.

aparentment jo estava pensant en tu.

aparentment les coses no han canviat

aparentment has marxat, però és que tampoc crec que mai haguessis estat

aparentment estic normal, però si em talleu per la meitat no en sortirà res, perquè estic buida

aparentment tot és de colors, però jo encara ho veig en blanc i negre, com records antics que els tinc molt recents

aparentment la vida continua però és que la meva es va estancar el dia que vas marxar

aparentment ja no vesso llàgrimes però el meu cos està empapat per dins de gotes salades i amargades

aparentment el sol brilla cada dia, però en el meu cor s'hi ha creuat un anticicló d'hivern

aparentment els meus ulls continuen sent verds, però han perdut la brillantor que tenien cada cop que et veien

aparentment sóc jo, però en el fons sóc una impostora que preten imitar aquella que un cop et va estimar

aparentment tot és aparent, però aquí ningú se n'adona del que passa al seu voltant

però, clar, tot això, aparentment.
















*és un text totalment inspirat en mi, en mi i en tu, i en ningú més. Però crec que a més d'un se li remenaran les venes que van a parar al cor en forma de circuit laberíntic serpentejant.


*I'm giving up

=( so sad