d'aixó ja fa 4 anys

Podria tancar-me a l'habitació contant els dies que fa que no et veig. Podria també passar-me hores plorant davant les teves fotos. No. No crec que calguin les fotografies. Les llàgrimes apareixen sense necessitat d'objectes o converses o missatges. Amb un sol record teu ja puc desfer-me en plors. Bé, és clar que també podria tancar-me en mi mateixa i viure en el passat, sense adonar-me de la realitat. Podria fer la tira de coses per continuar amargant-me tancada en el passat.
Peró en comptes d'aixó decideixo agafar un cami alternatiu. No és que em vulgui passar tota la vida darrera teu, ni molt menys. Peró no sóc de les que llencen ràpid la tovallola. Puc provar un últim intent. El definitiu. Val a dir que encara no l'he trobat. Ja que és l'últim ha de ser efectiu. No puc fallar aquest cop.
Sí, em sembla que sí. Fa uns anys hi vaig aprendre moltes coses. Ara em serviran. De fer els dos venim per allà, hi hem passat, sabem com funcien les coses al..Potser l'únic que he de fer és ser jo mateixa. Aixó és el que vaig aprendre aquell curs. Ja que no puc tornar-hi, fem que aquell any no fos en va =)





[si cal deixar els plors enrera i somriure com tu em vas dir, ho faré ^^ ]