Sota l'ombra d'un somni

Sento el fred acariciant-me les cames. Com una fresca que calma la xafogor de l'estiu. Se m'enganxa la pell al terra, que va perdent fredor a mesura que les agulles del rellotge corren. La faldilla que cau en forma de cascada sobre el terra. Amb plecs de neu i arrugues de montanyes. Fins als genolls. Ara destapats. I l'aire que corre en forma de vent. Un vent lliure que em fa onejar els cabells. Que em fa estremir. Un calfred. Que em recorre tota l'espinada. I em fa sentir buida. Sense res. Ni sentiments. Ni res. Tan sols esperant. Esperant una senyal. Un somriure. Un àngel que em salvi. Un... Algú que m'estimi.
Tombo el cos cap al terra. I m'estiro. Recolzo el cap en l'humida herba. Mirant el cel. Els núvols. Somnis i quimeres, que ara se que mai seran possibles. Els núvols comencen a variar formes. Borrosament els perdo de vista. I en lloc d'això només em queden llàgrimes. Que cauen com sospirs. I es confonen amb els cabells. I l'herba. Es tenyeixen de verda clorofil·la. I continuen caient. Fins a formar petits bassals amb la terra. Caus de somnis. Mai complerts. Pensaments inacabats. Portes tancades i finestres onejants. Flors trencades, per la rossada i les llàgrimes. Amb pètals ingenus i innocents, no culpables de res, tan sols de viure, enganxats en un terra, sobre una noia que plora i els inunda. I parpellejo i encara en cauen més. Com xiuxiueigs en la foscor. Que demanen ajuda. Una ajuda que es perd entre els núvols. Sense arribar mai a algú que les senti. Ningú em pugui ajudar. I jo mentres vaig buscant i enviant missatges en bombolles de llàgrimes. Potser algun dia algú en sent un i potser decideix ajudar-me.
Però per ara em quedaré tombada a la gespa, mirant el cel i les montanyes, la neu com cau entre els prats florits. Adormida a l'ombra d'un arbre. Amb l'aire corrent entre les cames. I la faldilla onejant al ritme del vent. Plorant i xiuxiuejant. Demanant entre sospirs una mà que no em deixi mai sola.





















And somwhere in my head, there's something keeping saying : "never give up on the things that make you smile"

Nina (**)

Nina,
això va per tu
que ho intentes
però encara en va.

Nina,
mira dins teu
tan fons com
arribin els teus ulls.
Tanca'ls ben fort
i desitja amb força
veure el que
de debó més vols.

Nina,
plora'ls a tots
i a cadascún d'ells
plora't també a tu.
Però que no s'esborri mai
aquest somriure
infantil i ingenu
que espanta llàgrimes.

Nina,
tan sols una nina
que plora i demana
no tenir mai més
els ulls buits.
Demana tenir ara
un cor enamorat
enamorat d'ella
que no la deixi mai sola,
a les fosques.


















*Són les 12 de la nit, d'un divendre d'estiu i tinc son...no em demaneu res més. De fet, no em demaneu res, perquè jo ja no puc més. *

Somriure d'estiu

Un cotxe blau que tot just ha aparcat. S'obre la porta, lentament, sense presa. Un peu acompanyat de l'altre es recolza en el terra. Una pausa. En surt un braç. Nu. I una noia. De cabells castanys. Vesteix amb texans amples i samarreta negra de màniga curta. Amb all stars. La seva estètica no acompanya la del cotxe luxós del qual acaba de baixar. En treu una bossa de sac de color blanc i se la penja a l'espatlla. De dins, en treu les ulleres de sol. Porpres. Brillants. Com els seus ulls. Verds. En treu el mòvil també. Obre amb el polze la tapa, marca uns nombres i se l'emporta a l'oïda. Murmura un parell de paraules i torna a penjar. Es tomba altre cop cap al cotxe. I en treu una ampolla d'aigua. La destapa i en beu. És fresca. I la gola es mou amunt i avall mentre es calma la sed. Torna a guardar l'ampolla. Aquest cop en treu un barret. De color negre, també. Se'l col·loca despreocupadament. Els cabells li surten per baix. I cauen per l'esquena. Llargs..i brillants. I també cauen per davant, per sobre els ulls. I el pit. Ara si. Tanca la porta i es gira cap a la nena petita que hi ha darrera seu. S'ajup i li col·loca bé els pantalons i la samarreta. La nena li diu alguna cosa, que li fa riure. És un riure fresc, viu. D'estiu. Un riure d'estiu. La nena petita també riu. No sap què és el que li fa riure, però riu. Com la seva germana. Les noies riuen. Riuen estiu. La gran es redreça. Mira al seu voltant. L'home que l'acompanya està tancant el cotxe. I les mira. Embadalit. D'estiu. Agafa la petita i la puja a les seves espatlles. Com una prolongació de la columna vertebral. La nena mira cap amunt. El sol. Somriu. Estiu. La noia, al seu costat, s'ajup per collir alguna cosa. Del terra. Una moneda. De cap per aball. La tomba. Així qui la vegi tindrà sort. Una moneda boca amunt dona sort. I somriu. En saber què això farà sentir algú millor. Es redreça. I pensa que ja ha passat. Que és estiu i és a Barcelona. Amb això en té prou. No necessita res més per ser somriure. Ara. Només vol viure l'estiu. I somriure. Somriure un somriure d'estiu.




....amb ningú més que ella....
















*Vull somriure d'estiu, amb això i Barcelona en tinc prou. No us necessito per res. No em podeu ajudar en això, ara és cosa meva baixar de Disneyland o abandonar la sala de balls venecians...ara és cosa meva, i ja he pres una decisió*

=) vull somriure

cada any per any nou...

Nevava i,
per variar,
hi havia un sopar,
amb amics,
desconeguts
hipocresia
per sobre
de tot.

Preparada
per morir
d'avorriment,
davant
una taula
amb gent
hipócrita i
avorrida.

Una sorpresa
especial,
una trobada
que ara,
és tradició
de cada
any nou
allà dalt.

Nevava
però jo somreia
perquè la meva
sorpresa i
la llarga
espera
s'havien
trobat
sota un
llençol
de neu.

Pocs dies,
però intensos,
molt riures
de neu i aigua,
llargues converses
i coses per explicar
poc temps per conviure
però ben aprofitat.

I
obviament
el
darrer
dia
molt
massa
plors
i
més
plors
i
les
llàgrimes
eren
infinites
i
semblava
que
mai
acabarien
però
al
final
van
acabar.







*I ara ets el meu príncep dels somnis que apareix cada any nou, en el mateix lloc, envoltat del mateix paissatge, per fer-me somriure amb aquell somrís de neu innocent*



=( so sad

Lavabos (*cançó)

Aquest és el joc dels lavabos,
quan una entra,
l'altre en surt.

Aquest és el joc dels lavabos,
quan tu ets dins,
l'altre és fora i
quan tu surts
l'altre ja ha marxat.

Aquest és el joc dels lavabos,
quan una entra,
l'altra en surt.

Aquest és el joc dels lavabos,
com un misteri,
rera una porta blava,
les dues en silenci,
amagant identitats.

Aquest és el joc dels lavabos,
quan una entra,
l'altra en surt.

Aquest és el joc dels lavabos,
dels lavabos del Villena,
perquè quan una és dins
i l'altra és fora
son com dues desconegudes
que mai es trobaran
si no és rera la porta
d'un lavabo.


Aquest és el joc dels lavabos,
quan una entra,
l'altra en surt.




*apa, fet, que la paranoia i la cançóneta ja feia massa que rondaven pel cap*

Nina

Nina,
d'ulls verds,
profunds
i ja buits.

Nina,
que mires l'infinit
amb la mirada cega
i buida.

Nina,
que no saps que sents
plores i no et mulles,
els teus ulls ja buits.

Nina,
et pregunten què tens
i no respons sinó a través
d'aquests ulls ja buits.

Nina,
que estima i no plora
sents però no vius i
els teus ulls, ja són buits.

Nina,
soleta i aïllada
com una illa deserta
enmig d'uns ulls buits.

Nina,
sóc una nina,
que plora i demana
no tenir més els ulls buits.









*perquè em sento com una nina caminant a les palpentes*


*t'estimo


=( so sad

M'agradaria tancar els ulls

M'agradaria tancar els ulls,
tornar-los a obrir
i trobar-me rera una reixa,
acomiadan-te,
demanan-te que vagis amb compte,
amb l'esquí,
i que si et passa res,
em truquis.
Sentir la teva mà,
acariciant-me la cara,
dient-me que no m'amoini
que ja ens veurem,
que et puc trucar.

M'agradaria tancar els ulls,
tornar-los a obrir,
i estar baixant per Isards,
i saber,
que a la pista d'abaix,
hi ets, tu,
amb la dorsal
i l'equip,
esquiant,
a prop meu,
tots dos,
esquiant.
Separats,
per uns metres de neu,
verge,
blanca,
pura,
que es fon
com jo
lentament
d'amor
per tu.

M'agradaria tancar els ulls,
tornar-los a obrir
i trobar-me a la dutxa,
sortint,
corrent,
amb la tovallola
per agafar el mòvil,
i sentir la teva veu,
a centenars de km;
els teus riures,
igual de propers;
els teus sospirs,
tan significants.
I sentir,
altre cop,
que em moro
d'amor
per tu.

M'agradaria tancar els ulls,
tornar-los a obrir
i estar estirada a la rampa,
sentint
la teva mirada,
agoserada,
clavada
en mi.
Intermitentment
ets
en mi,
en els meus ulls,
dient-me
que semblo
una
model.
I jo, rient,
posar-me vermella
i somriure
morint-me
d'amor
per tu.

M'agradaria tancar els ulls,
tornar-los a obrir
i veure't
al meu costat,
dient-me
tot allò
que no vas dir,
repetint,
tot allò
que no vaig saber
entendre.
I sentir,
altre cop,
que continuo
morint-me
d'amor
per tu.














*tancar els ulls i no tornar-los a obrir si no és per veure't al meu costat

*t'estimo

=( so sad

I...

I pot semblar imposible. I era imposible feia unes hores. I no m'ho creia. I no m'ho acabo de creure. I ha tornat el meu somriure. I has estat tu qui ho ha aconseguit. I tenia raó la Carlota. I no puc parar de saltar. I cridar. I esclafir a riure. I saltar. I donar tombarelles. I ser feliç. I irradiar alegria. I somriure. I he recuperat el somriure. I jo que ja creia haver-lo perdut per sempre. I torno a ser jo. I torno a no poder parar quieta. I torno a somriure pel de sempre. I tot és estiu. I el sol brilla. I et recordo. I sé que estàs aquí. I encara no m'ho crec. I em brillen els ulls. I desprès de molts mesos em brillen els ulls. I somric sense raó aparent. I em sento lliure. I em crec capaç de tot altre cop. I veig núbols de colors. I segueixo els JM. I sento que sóc jo. I sento que he tornat. I sentot que tot em diu Masella. I tot ho relaciono amb ell. I torno a baixar a la cuina saltant. I cridant. I se m'entrebanquen els dits. I les galtes enrogeixen. I donc bots. I em sento hiperactiva. I no ha estat un sms. I no sé com explicar-ho. I el cas és que és tan senzill....


...has tornat...






Laura, tornem al ball de màscares i a les montanyes russes.. =)



*t'estimo

=) so happy! (predeterminat!)

Cop

Caminant pel carrer. Amb la mirada perduda. Les llàgrimes cauen. No deixen de caure. Aquests dies només cauen llàgrimes. Llàgrimes i més llàgrimes. Se m'empapa la samarreta. L'aigua em vessa per la pell. Traspassa els teixits. I les barreres. No deixen de sortir. Com grans cascades. D'aigua salada. I el cap que em tremola. Està emboirat. No puc sentir. Ni pensar amb claredat. I ploro. Per dins i per fora. No deixo de plorar. No puc. Em fa mal. Tots em fan mal. Em fas mal. M'has fet mal. Me n'estas fent. Deixa'm en pau. Estic patint. Estic plorant. Vull desapareixer. No somriure. Que no em somriguin. Ni m'ho demanin. I ploro. I pateixo. I no veig. I de cop me n'enrecordo. I ploro més fort. I em fa mal el pit. I sempre sóc jo la que m'ho empasso. I a qui ho carreguen tot. I m'ofego. I vaig frenant. I el cor no em batega. I em batega alhora molt ràpid. I ploro. I em desfogo. I continuo patint. I no recordava plorar tant per ningú. I tot es va enfosquint. I la gent es torna borrosa. I tot de veus que parlen. I la ciutat dona voltes. I tots són cavallets de fira. I em marejo. I no enfoco. I m'ofego. I ploro. I cauen llàgrimes. I ara cauen al terra. I no cauen soles. I cauen amb mi. I el pit que es mou ofegant-se. I tot s'enfosqueix. I em cego de llàgrimes i foscor. I les llàgrimes es mesclen entre els cabells. I cau el pal que els recull. I cauen per l'esquena. I es mullen en llàgrimes. I m'ofego. I no respiro. I em fa mal. I m'has fet mal. I em continuen fent mal. I no puc respirar. I vull cridar. I no puc. I tot és negre. I tot s'apaga. I no respiro. I no ploro.
Caic.
D'un sol cop.
Deixant de plorar.







...tan de bó el cop arribi ja, perque fa mal, no respiro, no veig, no enfoco, no puc parar de plorar, no sento, només ploro...


=( so sad

Enviar-ho tot a l'infern

Seré l'estúpida que s'estira al llit sense poder parar de plorar. Seré la ingènua que creu que tot pot acabar bé. No agafaré més una trucada que em pugui fer plorar. Ni confiaré en els demés. I menys en els homes. I menys en els que són com ells. I penso tancar barreres. I reconstruiré la fortalesa, l'armadura de ferro que envolta el cor. Que no entrin. Que no em fagin mai. I deixaré de plorar deixant de sentir. I odiaré aquells que ho provin. I per què parlar en futur quan puc parlar en present. Ara. Avui.
I sóc l'estúpida que plora estirada al llit. Continuo sent ingènua però sé que ara això ja no sortirà bé, perquè avui i ara ho engego tot a la puta merda. Tu, ell i tots vosaltres. Us en aneu tots al infern perquè jo ja n'estic fins als ous. I prefereixo plorar davant d'una finestra recordant-lo a ell, algú que encara ara em pot fer somriure amb tan sols el record, que no pas un malparit que no té ous de dir les coses a la cara. I mai insulto ni utilitzo els insults però ara, ara sí, perquè ara ja me n'he cansat. I maleeixo el dia en que se'm va passar pel cap dir-te que podíem ser amics. Maleeixo el dia en que se'm va passar pel cap ajudar-te amb el tema de la Carlota. I et maleeixo a tu per fer-me plorar un altre cop.



...aneu-vos-en tots al infern per què a mi ja m'heu fet massa mal...




I si, ara, definitivament, el fixo com a predeterminat
=( so sad

I et ploro

Una mirada perduda. I vençuda. Cansada de tot. Potser d'esperar. Fins i tot de somriure. De fingir.
La pell de gallina. És freda. Té fred. El fred s'ha escolat per dins. No marxarà. És un fred de por. De solitud.
Un cor que plora. Està sol. No vol estar-ho més. Però és inevitable. Ho intenta en va. Sempre es queda sol. I fred.
Les mans que busquen. No troben. Tremolen de por. De fred.Tremolen. Volen que algú les agafi.I no les deixi anar. Mai.

Mai més. Que les agafin i no les deixin anar. No sentir mai més la por. Que estan soles. Ningú les estima. No somnien amb elles.
Fred d'estiu. Té fred de por. S'està trencant. Esquerdes. Irreparables. Plora per les comisures. No batega. No viu. Només plora.
De solitud infinita. Ja no confia. Mai voldran tocar-la. Ni apropar's-hi. La rebutjaran. Els rebutja. S'esquerda. Plora. Pell morta.
Fingir cada dia. I no poder parar. Un joc sense final. Una partida perduda. Però encara jugant. Es perd en els seus llavis.Records.


I de cop, tot deixa de tenir sentit. Tot dona voltes. I records. I moments. I paraules. I mirades. I llàgrimes. I somriures. I alegries. I solituds. I estius. I hiverns. I trucades. I missatges. I cançons. I somnis. I ..I...I...I el cop. I vas marxar. I jo no m'ho creia. I no m'ho volia creure. I mai m'ho havia plantejat. I creia que sempre estaries aquí. I pensava que encara quedava molt. I esperava poder-ho arreglar. I tenia esperances. I somreia. I deixava de somriure. I vas marxar. I no tornes. I no ho he arreglat. I tinc la culpa. I sóc culpable. I vaig ficar la pota. I vaig estimar-te. I no puc oblidar-te. I menteixo parlant en passat. I et busco. I no et trobo. I ploro. I no deixo de plorar. I em faig mal. I vull estar amb tu. I penso en altres. I en el fons tots són tu. I no puc viure. I no puc respirar. I intento pensar en altres coses. I moro. I m'ofego. I ploro. I no paro. I et recordo. I et ploro. I em culpo. I et vaig perdre. I no tornaràs. I ploro. I no somric. I el cor s'encongeix. I vull engegar-ho tot. I sóc dues. I penso en tu. I alhora penso en altres. I no sento. I no visc. I encara t'espero. I encara et busco. I em repeteixo.

...i t'ho repetiria fins que acabés tot l'aire que em queda...

...t'estimo...








=( so sad

tret de..

No ho crec.
No crec que sigui cert.
No la crec.
No et crec.
No puc creure-ho.
Intento creure-ho.
ho intento en va.
Perquè continuo sense creure-ho.
I m'hi esforço.
Però és inútil.
No m'ho crec.
Potser tenen raó.
Potser és cert que m'equivoco.
No és creíble.
Però jo n'estava convençuda.
Completament.
Quina merda text.
Però si té raó.
Em fa mal que em fagin mal.
No vull que s'aprofitin més de mi.
Recordo haver-ho dit abans això.
És cert que n'estic farta.
I m'agradaria agafar i engegar-ho tot a la merda.
Però aleshores em quedaria sense res.
Perquè ho engegaria tot.
Ja em són igual les llàgrimes.
Si ningú ve a ajudar-e.
M'és igual patir.
Si no és la seva mà la que m'eixuga les llàgrimes.
Puc resistir-ho.
Però no puc resignar-me.
Et necessito.
I no sé per què ara.
No entenc per què ploro.
Cauen com gotes sense destí.
Em volen ajudar a alliberar-me del dolor.
Però és que no puc.
El necessito.
Crec que això ja ho he dit.
Em repeteixo.
No sóc original.
No dic res.
No parlo.
No somric.
No crido.
No penso.
No camino.
No avanço.
No visc.
No faig res.




....tret d'estimar-te i plorar-te...












so lonely


=( so sad

cinema

La sala era a les fosques. Els espectadors anaven fent silenci. Es sentien les crispetes en ser cruspides. I algun riure ofegat de les darreres files. Vessaven les mirades enamorades. Una petita llum marcava el camí a aquells que arribaven a última hora. Els trailers ja començaven. Vaig fer una repasada a la sala. No gaire lluny, en una butaca propera, hi havia asseguda una nena petita. No deuria tenir més de deu anys. Estava sola. Jo també ho havia estat. Esperava. Se m'esborrà el mig somriure que duia. M'hi assemblava. Milers de cops l'he esperat. Sempre m'ha fet esperar. Amb aquella angoixa de si m'haurà abandonat. Sense tenir la seguretat que estarà sempre al meu costat. Perdent la confiança. Les llàgrimes als ulls. Les llàgrimes als ulls. Tenia les llàgrimes als ulls.Però sempre mantenint el somriure. Trencant-se'm el cor per dins. Volent cridar i plorar i donar cops i xisclar més fort i ofergar-me i marxar i còrrer i no tornar i...caure al terra, a la moqueta vermella plena de crispetes i plorar en silenci, plorar-lo en silenci perquè no hi és i perquè no hi serà. Plorar i no deixar de plorar i continuar plorant i ofegar-se de tan plorar i voler morir de plors i convertir-se en plors i perdre's en els plors.

El seu pare va arribar uns segons abans que comencés la pel·lícula. El meu no va arribar mai.




















*not want to be alone, just wanna be with you, I just wanna be with you, just you, I'm gonna turn mad, just you, I 'd cry of dead, just for you...I want you

=( so sad

un príncep

Pensa el que vulguis,
que jo ja ho estic fent.
Estima a qui vulguis,
jo ho vaig intentar en và.
Marxa allà on tu vulguis,
que jo on sigui t'esperaré.
Crida a qui vulguis,
jo sempre et sentiré.
Plora fins que rebentis,
però si us plau torna a somriure.
No tornis si no vols,
a mi m'és igual plorar cada nit.
Viu la vida que tu escullis,
ja que jo no tinc elecció.
Somriu tendrament com un nen,
jo simularé haver-te oblidat.

I si algun dia tots els punts de vista canvien, jo seré la primera que secarà les llàgrimes somrient per un altre.




















*però ara no em demaneu que sigui feliç, perquè hom sap que no puc somriure si ell no hi és.. i si, és el meu príncep vermell, el que tan em fa patir, però és el meu i no el vostre...

=( so sad

m'agrada

M'agrada l'olor del café, l'escalfor de la tassa, el sucre reposat al final, el gust endolcit, l'espuma dels llavis, els volts de la cullereta, la gota que vessa, el brunzit de la màquina, els badalls del matí i el despertar del café.

M'agraden els bars atapeïts, el parlar de la gent, l'agitació dels cambrers, la dringadissa de la campaneta quan s'obre la porta, el soroll de les cadires quan s'enretiren, les taules sense parar, el terrabastall dels gots en caure, l'olor de les comandes, que em freguin l'esquena en passar, la canalla corrent entre les taules, els riures dels enamorats, el terra recent fregat, el so de les pàgines del diari quan són passades, les mirades de cua d'ull, les converses inacabades, els vellets ja cansats i els sospirs perduts en el café.

M'agraden els dies d'estiu, la calor dels matins, la brisa del mar, la roba de li, les pedres que cauen sobre el riu, les migdiades sota els arbres, les marques de dormir pel cos en despertar, les excursions de tot el dia, els migdies de xafogor, les cortines onejant lliures, el vent que m'acaricia i em desperta, els dies que mai acaben, l'aire corrent entre les faldilles, els colors pastel, le sèries repetides dels migdies, el soroll dels ventiladors, els ventalls de colors, els glaçons per dins de les samarretes, els barrets a la última moda, les tombarelles a la gespa, les capbussades a la piscina, les mirades perdudes per la finestra, les esperances renovades, la calma de les nits, els globus d'aigua, les mirades indecents, les sandàlies descordades, les faldilles fins als genolls, les passejades per Barcelona, les ampolles d'aigua al congelador, estirar-se als bancs del port, els dies irrepetibles, les gavines en el mar, els gelats de llimona, les espardenyes trencades, les galetes amb nocilla, descansar al terra fred entre amigues, parlar amb amics fins tard, no parar mai de riure i el gel que es fon entre el café.

M'agrada pujar a la Cerdanya, sortir del túnel, els paissatges nevats, les flassades de flors eternes, el sol entre les muntanyes, els carrers empedrats, els pobles tranquils, el cant dels grills, les nits fresques, els diumenges de mercat, el cel descobert, la festa del Llac, les estrelles que mai s'amaguen, el fred entre les mantes, les fotografies rera els arbres, els crits a les excursions, les benvingudes als amics, pensar en distàncies, plorar sota un gran llibre, els records d'un amor, les llàgrimes a la finestra, els noms en el vaf dels vidres, les partides de badmingtoon, el vent que em despentina els cabells, els cabells i les vaques pastant en els camps, l'olor de les baguettes recent fetes, els toterreny pels camins, les pedres xutades, el murmuri dels rius de muntanya, el gel que es forma sobre els llacs, les passejades en barca, els berenars en una galeria bora l'estufa, les esquiades entre riures i records, els monitors d'esquí, vestir-se al cotxe, baixar les ulleres de ventisca lentament pel casc, que em cordin les botes amb força, els anys nous amb sorpresa, les mirades de vergonya, els missatges per sota la taula, les portes que s'obren sufocades de fred, els vídeos grabats en baixades solitàries, els pàrquings plens, les cocacoles al bar de l'hotel, les converses telefòniques infinites, els intercanvis d'anècdotes, els plors del comiat, les cançons al cotxe, els amagatalls al jardí, els reportatges fotogràfics de la Masella, la calor a ple sol, els records d'infància i llevar-se al matí per l'olor del café.

M'agrada somriure estúpidament, perdre la mirada en els núbols, no pensar, els ulls endolcits, la vermellor de les galtes, els bots del cor, les mans fredes que em tapen la cara, el ble de cabells que entendreix l'escena, mirar la gent i no veure-la, caminar a poc a poc, dibuixar lentament un somriure, recargolar els cabells entre els dits, sentir la cara calenta, enretirar els cabells perquè corri l'aire, recordar alguna frase bonica, les quimeres en el bus, les esperances innocents, creure que tornarà, el mal d'amor dels múscols facials, tancar els ulls molt fort, intentar recuperar la serietat i quedar-se en l'intent, les mirades que ho diuen tot i perdre el món en l'espesor del café.

M'agraden els meus cabells, que caiguin espesos bora la cara, les puntes obertes, amagar els somriures, enfonsar la cara en ells, quan em freguen l'esquena nua, recollir-los ben alt, enretirar-ne algun ble que em molesta, poder cambiar l'expressió de la cara, que m'amaguin els sentiments, enrosacar-los ben fort i deixar-los anar, pentinar-ne capes, els tupés d'estar per casa, els monyos amb pals xinesos, veure com creixen a dies, les rivalitats de colors, secar-los a l'aire lliure, el serrell banyut dels matins, les trenes en ocasions especials, les mirades entre cortines, les estirades entre estudis, les carícies dels patis, que brillin sota el sol d'estiu, quan cauen com una cascada, que no es deixin domesticar i quan es submergeixen per accident en la tassa de café.

M'agrada tornar a casa, trepitjar terra ferma, les mirades que busquen i troben, la meva ciutat, els xiuxiueigs entre llàgrimes, l'alegria de ser-hi, el consol dels carrers, les passes d'or, eels carrers que resten com sempre, les vides de la gent que no cambien, aturar-me als semàfors bocabadada, no tenir por, les mirades maternals cap a la ciutat, escoltar el que em diu, girar el cap i trobar-me-la tan bella com sempre, els secrets amagats en ella, tocar les parets i saber el que em transmeten, vessar llàgrimes de tot i de res, les escapades per refugiar-me en ella, els vistes panoràmiques des del mar dels meus ulls, les mil i una històries que té, comprendre que sóc seva, els guiris del centre, els coloms de Plaça Catalunya, defensar-la com si m'hi anés la vida, tornar a cridar terra lliure, les estelades a les parets, les senyals del passat, sentir que he de lluitar per alguna cosa, les postes de sol en solitud, esperar en un cau de contes, perdre'm per carrers i sentir-me a casa, resseguir la ciutat amb el cor i no amb els ulls, caminar badant, els cotxes sense destí final, la gent que mai s'atura, les súpliques d'ajuda mai escoltades, els bars de cultures i ètnies, mirar al terra i no al cel, mirar al cel i no endavant, aturar-me en un punt i no voler avançar, imaginar-me el seu passat, els mims de les rambles, les madalenes de l'starbucks, els parcs amb records, el zoo de quan tots èrem petits, les passejades amb una amiga especial i dormint-me en ella prenent-me un café.






















*No deixis comentaris, perquè de la mateixa manera que he borrat els meus del teu blog borraré els teus del meu. Començo a pensar que, per variar, estava equivocada i ets pitjor que els altres. Ara sóc jo la que no et vol tornar a veure mai més.*










=( so sad