Contes de fades

Vull creure que no ets tu
el príncep blau de conte de fades
que un dia vindrà a buscar-me a cavall
per dur-me amb ell a les quatre parts del món.

Tampoc vull creure que no seràs tu
qui em dongui aquell bes tan dolç com la mel
que em fagi embogir d'amor, desfent-me a poc a poc
entre els teus braços marcats pel nostre amor.

No et vull ni imaginar per un instant
agafant-me i rodejant-me, embolicant-me en seda
per després no deixar mai de xiuxiuejar-me
ben a prop, tendres promeses d'amor etern.

No vull creure-ho, si no veure-ho;
no vull imaginar'm-ho, si no recordar-ho.
Vull tenir-te tan a prop com ho està la neu
dels plors quan vessen.
Vull tenir la certesa que no deixaràs mai d'estimar-me
com aquell qui sap que mai deixaré de dir-te que t'estimo.




[NO EM DEIXEU ANONIMS OSTIA!]


need to*

desistint (*)

El primer escriptor de la llista era Santiago Rusinyol i a partir del seu estil romàntic (romanticisme) he fet aixó:


He intentat veure clar en fosc,
En les estrelles consumides
La llum ja no és cap consol
Plors de nit són ja plors de dol.

Puc intentar creure en un màgic conjur,
Llegat valuós d’un record prou fort.
Extendre les ales i tancar-les en mi,
Abraçant cada llàgrima,
Silenciant amb plors per sempre
El desig de no veurem patir.

desistint (*)

El primer escriptor de la llista era Santiago Rusinyol i en un dels links he vist que tenia un estil de romanticisme. Així que m'ha sortit aixó:


He intentat veure clar en fosc,
En les estrelles consumides
La llum ja no és cap consol
Plors de nit són ja plors de dol.

Puc intentar creure en un màgic conjur,
Llegat valuós d’un record prou fort.
Extendre les ales i tancar-les en mi,
Abraçant cada llàgrima,
Silenciant amb plors per sempre
El desig de no veurem patir.

desistint (*)

El primer autor dels de la llista era Santiago Rusinyol i en un dels links he llegit que tenia un estil de romanticisme. Bé, a partir del que vam estudiar a la classe m'ha sortit aixó:


He intentat veure clar en fosc,
En les estrelles consumides
La llum ja no és cap consol
Plors de nit són ja plors de dol.

Puc intentar creure en un màgic conjur,
Llegat valuós d’un record prou fort.
Extendre les ales i tancar-les en mi,
Abraçant cada llàgrima,
Silenciant amb plors per sempre
El desig de no veurem patir.